21 octubre 2026
Absolen el conductor d'un greu accident a Cullera amb tres ferits per dubtes sobre l'efecte de l'alcohol
L'Audiència de València revoca la condemna a un conductor que va envair el carril contrari i va deixar tres ferits greus, en no poder provar que l'alcohol fóra la causa directa.
Font: Las Provincias
Font: Las Provincias
La justícia ha fet un gir de cent huitanta graus en el desenllaç legal d'un dels sinistres de trànsit més impactants ocorreguts als accessos de la ciutat durant la tardor de 2021. L'Audiència Provincial de València ha dictaminat l'absolució total d'un automovilista que va provocar una col·lisió frontal en la carretera CV-603, un accident que va deixar seqüeles físiques de gravetat a tres membres d'una mateixa família, entre els quals es trobava un menor de cinc anys. La decisió judicial anul·la la condemna prèvia emesa per un jutjat penal, la qual imposava penes de presó i la retirada del permís de conduir, basant-se en l'aplicació del principi de presumpció d'innocència davant la impossibilitat d'acreditar de manera irrefutable que la ingesta d'alcohol fóra la causa directa de la invasió del carril contrari.
Els fets van tindre lloc la nit del 7 de novembre de 2021, al voltant de les huit i mitja, en el punt quilomètric 3,250 de l'esmentada via CV-603, una carretera de connexió vital per al trànsit diari dels veïns de la zona. En un tram caracteritzat per una lleugera corba cap a la dreta, el vehicle de l'acusat va continuar la seua trajectòria en línia recta, envaint completament el sentit oposat de la marxa. Aquesta maniobra va resultar en un xoc frontal d'extrema violència contra un altre turisme que circulava correctament. A conseqüència de l'impacte, les dos dones i el xiquet d'escassa edat que viatjaven en el cotxe afectat van patir múltiples fractures i lesions de consideració que van requerir hospitalització i intervencions quirúrgiques posteriors.
La intervenció de les autoritats en el lloc del sinistre va confirmar que el causant de l'accident presentava símptomes físics associats habitualment al consum de begudes alcohòliques, com ara pal·lidesa, sudoració, parla repetitiva i un rastre olfactiu evident. L'individu havia consumit prèviament diverses cerveses i combinats de licor. Les proves de detecció, realitzades més d'una hora després de la col·lisió, van llançar resultats positius de 0,42 i 0,44 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire espirat. Aquestes xifres superen el límit administratiu permès establert en 0,25, però no arriben al llindar de 0,60 que suposa automàticament la comissió d'un delicte contra la seguretat viària.
El fonament principal de l'absolució dictada ara pel tribunal superior rau precisament en el temps transcorregut entre el xoc i la realització de la prova. El fet que la segona mesura fóra superior a la primera indica que el metabolisme del conductor es trobava en fase d'absorció. Sense un informe toxicològic pericial que calculara de manera retrospectiva el nivell exacte en el moment del xoc, els magistrats consideren raonable deduir que la taxa real durant l'accident era significativament inferior a la registrada posteriorment. A més, el tribunal valora que la simptomatologia observada pels agents de trànsit podria derivar del xoc traumàtic provocat per la pròpia col·lisió, sense ser exclusivament atribuïble a l'estat d'embriaguesa.
D'altra banda, la sentència dona validesa a la hipòtesi de la distracció al volant com a factor desencadenant del sinistre. Durant el procediment, es va plantejar que l'eixida de la via i la posterior invasió del carril contrari es van produir perquè el conductor va apartar la vista de la carretera per a manipular la pantalla tàctil del tauler de control del seu vehicle. L'Audiència conclou que, tot i existir una negligència per falta d'atenció al trànsit que va generar conseqüències greus per als usuaris de l'altre vehicle, no es pot establir una relació de causalitat directa i penalment rellevant entre el consum d'alcohol previ i la maniobra imprudent que va originar l'accident.
Aquesta resolució posa de manifest l'estricta exigència probatòria del sistema judicial en l'àmbit de la seguretat viària, un aspecte de gran sensibilitat ciutadana, especialment en vies d'accés local on els residents transiten diàriament i on la prevenció d'actituds de risc al volant resulta fonamental per a garantir la seguretat de tota la comunitat.
Cullera24 · 21 octubre 2026 · 09:17
Els fets van tindre lloc la nit del 7 de novembre de 2021, al voltant de les huit i mitja, en el punt quilomètric 3,250 de l'esmentada via CV-603, una carretera de connexió vital per al trànsit diari dels veïns de la zona. En un tram caracteritzat per una lleugera corba cap a la dreta, el vehicle de l'acusat va continuar la seua trajectòria en línia recta, envaint completament el sentit oposat de la marxa. Aquesta maniobra va resultar en un xoc frontal d'extrema violència contra un altre turisme que circulava correctament. A conseqüència de l'impacte, les dos dones i el xiquet d'escassa edat que viatjaven en el cotxe afectat van patir múltiples fractures i lesions de consideració que van requerir hospitalització i intervencions quirúrgiques posteriors.
La intervenció de les autoritats en el lloc del sinistre va confirmar que el causant de l'accident presentava símptomes físics associats habitualment al consum de begudes alcohòliques, com ara pal·lidesa, sudoració, parla repetitiva i un rastre olfactiu evident. L'individu havia consumit prèviament diverses cerveses i combinats de licor. Les proves de detecció, realitzades més d'una hora després de la col·lisió, van llançar resultats positius de 0,42 i 0,44 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire espirat. Aquestes xifres superen el límit administratiu permès establert en 0,25, però no arriben al llindar de 0,60 que suposa automàticament la comissió d'un delicte contra la seguretat viària.
El fonament principal de l'absolució dictada ara pel tribunal superior rau precisament en el temps transcorregut entre el xoc i la realització de la prova. El fet que la segona mesura fóra superior a la primera indica que el metabolisme del conductor es trobava en fase d'absorció. Sense un informe toxicològic pericial que calculara de manera retrospectiva el nivell exacte en el moment del xoc, els magistrats consideren raonable deduir que la taxa real durant l'accident era significativament inferior a la registrada posteriorment. A més, el tribunal valora que la simptomatologia observada pels agents de trànsit podria derivar del xoc traumàtic provocat per la pròpia col·lisió, sense ser exclusivament atribuïble a l'estat d'embriaguesa.
D'altra banda, la sentència dona validesa a la hipòtesi de la distracció al volant com a factor desencadenant del sinistre. Durant el procediment, es va plantejar que l'eixida de la via i la posterior invasió del carril contrari es van produir perquè el conductor va apartar la vista de la carretera per a manipular la pantalla tàctil del tauler de control del seu vehicle. L'Audiència conclou que, tot i existir una negligència per falta d'atenció al trànsit que va generar conseqüències greus per als usuaris de l'altre vehicle, no es pot establir una relació de causalitat directa i penalment rellevant entre el consum d'alcohol previ i la maniobra imprudent que va originar l'accident.
Aquesta resolució posa de manifest l'estricta exigència probatòria del sistema judicial en l'àmbit de la seguretat viària, un aspecte de gran sensibilitat ciutadana, especialment en vies d'accés local on els residents transiten diàriament i on la prevenció d'actituds de risc al volant resulta fonamental per a garantir la seguretat de tota la comunitat.
Cullera24 · 21 octubre 2026 · 09:17