18 octubre 2026
La música tradicional de Pep Gimeno 'Botifarra' referma les arrels populars a la Biennal de l'Arròs
L'actuació del reconegut cantador xativí complementa la programació gastronòmica amb un viatge als orígens. El certamen demostra que l'alta cuina va estretament lligada a la identitat agrària i al patrimoni oral.
La celebració de la III Biennal Mundial de l’Arròs ha transcendit la seua innegable dimensió gastronòmica per a convertir-se en un espai de reivindicació de la identitat local. Més enllà de la presència de reconeguts xefs amb estrela Michelin i les nombroses degustacions que han omplit els carrers durant els darrers dies, el certamen ha reservat un espai fonamental per a la memòria col·lectiva. L'eix central d'aquesta connexió amb el passat ha sigut l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra', celebrada la nit de dissabte, la qual ha servit per a recordar que el patrimoni d'un poble no només es cuina als fogons, sinó que també es transmet a través de la cultura oral.
El reconegut cantador ha portat a l'escenari un extens repertori que documenta i manté viva la tradició musical valenciana dels últims segles. La seua tasca de recuperació de jotes, cants de batre, malaguenyes i romanços tradicionals ha connectat de manera profunda amb l'essència mateixa de la Bienal. Al cap i a la fi, la història del cultiu de l'arròs, tan arrelada a l'entorn de l'Albufera i a les partides agrícoles del municipi, és inseparable de les melodies que històricament acompanyaven les dures jornades de treball al camp. Abans de la mecanització, els cants eren l'eina amb què els agricultors marcaven el ritme de la sega i es donaven alè de sol a sol, una banda sonora rural que ahir va tornar a ressonar davant del públic assistent.
La inclusió d'aquesta oferta cultural dins del programa oficial reflecteix una visió més àmplia i madura del que significa el producte autòcton. No es tracta únicament de promocionar un ingredient culinari de primera qualitat o d'atreure turisme gastronòmic cap a la costa, sinó de contextualitzar l'arròs com l'element vertebrador d'una forma de vida. L'acollida ciutadana a l'esdeveniment musical confirma que hi ha un interés viu per preservar els trets identitaris. En una època marcada per la globalització dels costums, la presència de la cançó popular actua com un ancoratge necessari que recorda a la ciutadania d'on prové la seua riquesa patrimonial.
Aquest vincle entre la terra, la taula i la música ha permés que el veïnat experimente la Biennal no només com a espectador d'un esdeveniment d'abast internacional, sinó com a protagonista actiu del seu propi llegat. La vetlada ha demostrat que la cultura d'arrel continua vigent i posseeix la capacitat de cohesionar la societat, posant en valor tant l'esforç dels avantpassats que van modelar el paisatge agrari com el talent d'aquells que, hui dia, dediquen els seus esforços a evitar que tota eixa herència caiga en l'oblit.
Cullera24 · 18 octubre 2026 · 09:02
El reconegut cantador ha portat a l'escenari un extens repertori que documenta i manté viva la tradició musical valenciana dels últims segles. La seua tasca de recuperació de jotes, cants de batre, malaguenyes i romanços tradicionals ha connectat de manera profunda amb l'essència mateixa de la Bienal. Al cap i a la fi, la història del cultiu de l'arròs, tan arrelada a l'entorn de l'Albufera i a les partides agrícoles del municipi, és inseparable de les melodies que històricament acompanyaven les dures jornades de treball al camp. Abans de la mecanització, els cants eren l'eina amb què els agricultors marcaven el ritme de la sega i es donaven alè de sol a sol, una banda sonora rural que ahir va tornar a ressonar davant del públic assistent.
La inclusió d'aquesta oferta cultural dins del programa oficial reflecteix una visió més àmplia i madura del que significa el producte autòcton. No es tracta únicament de promocionar un ingredient culinari de primera qualitat o d'atreure turisme gastronòmic cap a la costa, sinó de contextualitzar l'arròs com l'element vertebrador d'una forma de vida. L'acollida ciutadana a l'esdeveniment musical confirma que hi ha un interés viu per preservar els trets identitaris. En una època marcada per la globalització dels costums, la presència de la cançó popular actua com un ancoratge necessari que recorda a la ciutadania d'on prové la seua riquesa patrimonial.
Aquest vincle entre la terra, la taula i la música ha permés que el veïnat experimente la Biennal no només com a espectador d'un esdeveniment d'abast internacional, sinó com a protagonista actiu del seu propi llegat. La vetlada ha demostrat que la cultura d'arrel continua vigent i posseeix la capacitat de cohesionar la societat, posant en valor tant l'esforç dels avantpassats que van modelar el paisatge agrari com el talent d'aquells que, hui dia, dediquen els seus esforços a evitar que tota eixa herència caiga en l'oblit.
Cullera24 · 18 octubre 2026 · 09:02