13 octubre 2026
El reconeixement autonòmic a l'oci premia l'estratègia local per liderar el mapa dels grans festivals
L'estratègia d'unir turisme, diversitat musical i nous formats culturals consolida el municipi com a referent de l'oci nacional, un model reconegut enguany i impulsat per l'èxit massiu de propostes alternatives.
Font: Levante-EMV
Font: Levante-EMV
La transformació del model turístic i d'entreteniment al nostre municipi ha fet un pas de gegant en l'última dècada, evolucionant des del tradicional turisme de sol i platja cap a un macroecosistema cultural i musical. Aquesta trajectòria acaba de ser avalada amb el Premi Levante-EMV 2026 en la categoria d'Oci, un guardó impulsat juntament amb la Universitat Politècnica de València que reconeix la capacitat de la ciutat per vertebrar una oferta que atreu centenars de milers de visitants anuals.
L'epicentre d'aquest fenomen es troba a la zona pròxima a la desembocadura del riu Xúquer, on les grans esplanades s'han convertit en la llar de dos gegants de la indústria musical europea: el Medusa i el Zevra. Les xifres de la present campanya estival han marcat un abans i un després en la història local. D'una banda, el Medusa, centrat en l'electrònica i els ritmes urbans, ha assolit el seu màxim històric amb més de 185.000 assistents durant els seus cinc dies de celebració. De l'altra, el Zevra, que en només cinc anys de vida ha consolidat el seu domini en el pop i la música urbana, va reunir a 155.000 persones.
Aquest volum de visitants genera un impacte transversal en l'economia local. Durant les setmanes de màxima afluència, barris com Sant Antoni, el Racó o el mateix centre històric experimenten una reactivació massiva en sectors com l'hostaleria, el comerç de proximitat, els supermercats i el transport públic. No obstant això, el premi rebut no només valora la capacitat d'atracció massiva d'aquests macroesdeveniments, sinó l'estratègia de diversificació que s'ha anat teixint al seu voltant per a abastar diferents perfils de públic i, sobretot, per a allargar la temporada turística.
Lluny de limitar-se a la franja d'edat més jove o als mesos de juliol i agost, el teixit cultural de la ciutat ha incorporat cites que ja formen part de la identitat local. Un exemple clar és el Beach Pride, que en la seua cinquena edició ha fusionat reivindicació LGTBI, gastronomia i activitats a l'aire lliure, generant un espai de convivència que atrau un turisme respectuós i divers.
El patrimoni urbà també s'ha integrat en aquesta oferta. Els Jardins del Mercat, en ple cor del municipi, han sigut l'escenari de l'Open-Air CullerArts, un festival dedicat a l'òpera i la sarsuela que ha congregat més de 1.500 espectadors en la seua cinquena edició. Aquest impuls per la música clàssica ha culminat recentment amb la integració de la ciutat en FestClásica, la xarxa estatal més rellevant d'aquest gènere, la qual cosa suposa un salt qualitatiu en el prestigi cultural de la localitat.
A més, el calendari s'expandeix cap a la tardor per trencar amb l'estacionalitat. La recent incorporació de LaDemo Festival al setembre demostra una aposta per formats alternatius. Aquest esdeveniment ha deixat de costat l'estructura tradicional de concerts per oferir una jornada dedicada a la cultura digital, l'humor, els debats i els pòdcasts en directe, atraient figures de l'entreteniment actual.
En definitiva, el reconeixement obtingut reflecteix una realitat que els veïns perceben als carrers: la creació d'una indústria de l'oci i la cultura que funciona com a motor econòmic, posicionant el municipi com una parada ineludible en el circuit nacional i europeu, alhora que planteja el repte constant de mantindre l'equilibri entre l'activitat frenètica dels festivals i el benestar diari de la ciutadania.
Cullera24 · 13 octubre 2026 · 08:15
L'epicentre d'aquest fenomen es troba a la zona pròxima a la desembocadura del riu Xúquer, on les grans esplanades s'han convertit en la llar de dos gegants de la indústria musical europea: el Medusa i el Zevra. Les xifres de la present campanya estival han marcat un abans i un després en la història local. D'una banda, el Medusa, centrat en l'electrònica i els ritmes urbans, ha assolit el seu màxim històric amb més de 185.000 assistents durant els seus cinc dies de celebració. De l'altra, el Zevra, que en només cinc anys de vida ha consolidat el seu domini en el pop i la música urbana, va reunir a 155.000 persones.
Aquest volum de visitants genera un impacte transversal en l'economia local. Durant les setmanes de màxima afluència, barris com Sant Antoni, el Racó o el mateix centre històric experimenten una reactivació massiva en sectors com l'hostaleria, el comerç de proximitat, els supermercats i el transport públic. No obstant això, el premi rebut no només valora la capacitat d'atracció massiva d'aquests macroesdeveniments, sinó l'estratègia de diversificació que s'ha anat teixint al seu voltant per a abastar diferents perfils de públic i, sobretot, per a allargar la temporada turística.
Lluny de limitar-se a la franja d'edat més jove o als mesos de juliol i agost, el teixit cultural de la ciutat ha incorporat cites que ja formen part de la identitat local. Un exemple clar és el Beach Pride, que en la seua cinquena edició ha fusionat reivindicació LGTBI, gastronomia i activitats a l'aire lliure, generant un espai de convivència que atrau un turisme respectuós i divers.
El patrimoni urbà també s'ha integrat en aquesta oferta. Els Jardins del Mercat, en ple cor del municipi, han sigut l'escenari de l'Open-Air CullerArts, un festival dedicat a l'òpera i la sarsuela que ha congregat més de 1.500 espectadors en la seua cinquena edició. Aquest impuls per la música clàssica ha culminat recentment amb la integració de la ciutat en FestClásica, la xarxa estatal més rellevant d'aquest gènere, la qual cosa suposa un salt qualitatiu en el prestigi cultural de la localitat.
A més, el calendari s'expandeix cap a la tardor per trencar amb l'estacionalitat. La recent incorporació de LaDemo Festival al setembre demostra una aposta per formats alternatius. Aquest esdeveniment ha deixat de costat l'estructura tradicional de concerts per oferir una jornada dedicada a la cultura digital, l'humor, els debats i els pòdcasts en directe, atraient figures de l'entreteniment actual.
En definitiva, el reconeixement obtingut reflecteix una realitat que els veïns perceben als carrers: la creació d'una indústria de l'oci i la cultura que funciona com a motor econòmic, posicionant el municipi com una parada ineludible en el circuit nacional i europeu, alhora que planteja el repte constant de mantindre l'equilibri entre l'activitat frenètica dels festivals i el benestar diari de la ciutadania.
Cullera24 · 13 octubre 2026 · 08:15