7 octubre 2026
L'alteració del fons marí per la regeneració costanera amenaça la supervivència del sector pesquer
Les alteracions del fons marí per la regeneració litoral delmen els bancs de bivalves i destrossen caladors tradicionals. La llunyania de les captures, la inflació del gasoil i la caiguda de preus aboquen a l'amarratge.
Font: Levante-EMV
Font: Levante-EMV
El balanç del sector primari local després de la finalització de les obres de regeneració de les platges, concloses fa a penes tres mesos, llança un escenari crític per a la flota pesquera. La intervenció en el litoral, destinada a recuperar la línia de costa mitjançant l'extracció i aportació d'arena, ha provocat una alteració severa en els ecosistemes marins més pròxims a la costa, desencadenant una crisi econòmica i laboral que posa en risc la viabilitat de les embarcacions tradicionals.
L'impacte mediambiental més immediat s'ha registrat en les poblacions de bivalves autòctons. Espècies d'alt valor comercial i gastronòmic, com la tellina i la rossellona, han desaparegut pràcticament de les seues zones habituals. Aquests mol·luscs depenen de substrats arenosos estables en aigües poc profundes per a sobreviure i reproduir-se. Els moviments de terres i els dragatges submarins realitzats durant la regeneració han modificat dràsticament aquest hàbitat, sepultant o extreient els bancs naturals dels quals depenia una part important de la flota artesanal. Des de la representació dels pescadors es descarta que aquest minvament responga a cicles biològics naturals i s'exigeix a les administracions competents un estudi científic detallat que avalue i quantifique el dany poblacional provocat per la maquinària pesant.
Més enllà dels bivalves, l'alteració del llit marí ha inutilitzat parcialment un dels caladors històrics més rendibles de la comarca, la franja submergida compresa entre els voltants del far i la gola del Perelló. En les coordenades exactes d'on es va extraure el material per a les platges, la topografia del fons ha quedat accidentada. Com a conseqüència, les xarxes d'arrossegament i emmall patixen enganxades contínues, la qual cosa provoca el trencament dels arts de pesca. Aquesta pèrdua de material suposa un enorme sobrecost econòmic i la pèrdua de jornades senceres de treball, una situació que contradiu frontalment les garanties de seguretat que en el seu moment va oferir la Direcció General de Costes abans d'executar el projecte.
Davant la impossibilitat de faenar en les seues zones habituals, les tripulacions es veuen obligades a buscar noves àrees de pesca a major distància del litoral. Aquest desplaçament forçós ha generat un efecte dominó negatiu. D'una banda, els caladors alternatius estan patint un desgast accelerat a causa de la concentració inusual d'embarcacions treballant sobre les mateixes quadrícules, la qual cosa amenaça amb una sobreexplotació a curt termini. D'altra banda, navegar més milles nàutiques requerix un major consum de combustible i amplia notablement les hores de treball diari.
A aquest problema de caràcter local se suma una conjuntura macroeconòmica i geopolítica especialment adversa. La inestabilitat internacional derivada del recent esclat bèl·lic a l'Iran ha disparat els preus dels hidrocarburs, encarint el gasoil marítim fins a nivells històrics. Paradoxalment, mentre els costos de producció es multipliquen, el valor del producte en llotja ha experimentat una depreciació de fins a un 40% en comparació amb els preus registrats fa sis mesos.
Aquesta tempesta perfecta de falta de captures, sobrecostos operatius i devaluació del producte impacta directament en l'economia de desenes de famílies del municipi. En el sector pesquer local regix el sistema tradicional de remuneració conegut com a pagament "a la part". Davall aquest model, els mariners no perceben un salari fix, sinó que els ingressos obtinguts de la venda del peix es dividixen entre la tripulació només després d'haver descomptat les despeses operatives de la jornada, principalment el combustible i el manteniment de les xarxes. Amb les despeses disparades i els ingressos sota mínims, el marge de benefici a repartir resulta en moltes ocasions insuficient per a aconseguir el salari mínim.
Les previsions a curt termini són alarmants. De mantindre's aquesta pressió de costos, els estudis de viabilitat interns del sector apunten que una part majoritària de la flota es veurà obligada a amarrar de manera indefinida en un termini màxim de tres mesos, davant la impossibilitat d'assumir més pèrdues.
La gravetat de la situació ha derivat en una ferma exigència de responsabilitats polítiques. Davant la percepció d'un abandonament absolut d'aquest sector primari essencial, des de les institucions representatives dels mariners s'ha sol·licitat formalment la dimissió del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, així com de la secretària general de Pesca, Isabel Artime, als quals acusen d'inacció enfront d'una crisi que amenaça d'extingir un ofici fonamental per a la identitat, la gastronomia i l'economia de la costa valenciana.
Cullera24 · 7 octubre 2026 · 17:26
L'impacte mediambiental més immediat s'ha registrat en les poblacions de bivalves autòctons. Espècies d'alt valor comercial i gastronòmic, com la tellina i la rossellona, han desaparegut pràcticament de les seues zones habituals. Aquests mol·luscs depenen de substrats arenosos estables en aigües poc profundes per a sobreviure i reproduir-se. Els moviments de terres i els dragatges submarins realitzats durant la regeneració han modificat dràsticament aquest hàbitat, sepultant o extreient els bancs naturals dels quals depenia una part important de la flota artesanal. Des de la representació dels pescadors es descarta que aquest minvament responga a cicles biològics naturals i s'exigeix a les administracions competents un estudi científic detallat que avalue i quantifique el dany poblacional provocat per la maquinària pesant.
Més enllà dels bivalves, l'alteració del llit marí ha inutilitzat parcialment un dels caladors històrics més rendibles de la comarca, la franja submergida compresa entre els voltants del far i la gola del Perelló. En les coordenades exactes d'on es va extraure el material per a les platges, la topografia del fons ha quedat accidentada. Com a conseqüència, les xarxes d'arrossegament i emmall patixen enganxades contínues, la qual cosa provoca el trencament dels arts de pesca. Aquesta pèrdua de material suposa un enorme sobrecost econòmic i la pèrdua de jornades senceres de treball, una situació que contradiu frontalment les garanties de seguretat que en el seu moment va oferir la Direcció General de Costes abans d'executar el projecte.
Davant la impossibilitat de faenar en les seues zones habituals, les tripulacions es veuen obligades a buscar noves àrees de pesca a major distància del litoral. Aquest desplaçament forçós ha generat un efecte dominó negatiu. D'una banda, els caladors alternatius estan patint un desgast accelerat a causa de la concentració inusual d'embarcacions treballant sobre les mateixes quadrícules, la qual cosa amenaça amb una sobreexplotació a curt termini. D'altra banda, navegar més milles nàutiques requerix un major consum de combustible i amplia notablement les hores de treball diari.
A aquest problema de caràcter local se suma una conjuntura macroeconòmica i geopolítica especialment adversa. La inestabilitat internacional derivada del recent esclat bèl·lic a l'Iran ha disparat els preus dels hidrocarburs, encarint el gasoil marítim fins a nivells històrics. Paradoxalment, mentre els costos de producció es multipliquen, el valor del producte en llotja ha experimentat una depreciació de fins a un 40% en comparació amb els preus registrats fa sis mesos.
Aquesta tempesta perfecta de falta de captures, sobrecostos operatius i devaluació del producte impacta directament en l'economia de desenes de famílies del municipi. En el sector pesquer local regix el sistema tradicional de remuneració conegut com a pagament "a la part". Davall aquest model, els mariners no perceben un salari fix, sinó que els ingressos obtinguts de la venda del peix es dividixen entre la tripulació només després d'haver descomptat les despeses operatives de la jornada, principalment el combustible i el manteniment de les xarxes. Amb les despeses disparades i els ingressos sota mínims, el marge de benefici a repartir resulta en moltes ocasions insuficient per a aconseguir el salari mínim.
Les previsions a curt termini són alarmants. De mantindre's aquesta pressió de costos, els estudis de viabilitat interns del sector apunten que una part majoritària de la flota es veurà obligada a amarrar de manera indefinida en un termini màxim de tres mesos, davant la impossibilitat d'assumir més pèrdues.
La gravetat de la situació ha derivat en una ferma exigència de responsabilitats polítiques. Davant la percepció d'un abandonament absolut d'aquest sector primari essencial, des de les institucions representatives dels mariners s'ha sol·licitat formalment la dimissió del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, així com de la secretària general de Pesca, Isabel Artime, als quals acusen d'inacció enfront d'una crisi que amenaça d'extingir un ofici fonamental per a la identitat, la gastronomia i l'economia de la costa valenciana.
Cullera24 · 7 octubre 2026 · 17:26