2 octubre 2026
El risc de banalitzar els ES-Alert: els experts demanen reservar-les per a perills imminents
L'ús excessiu del sistema Es-Alert per a avisos meteorològics ordinaris podria provocar que la ciutadania ignore les alarmes. Els especialistes recomanen emprar notificacions silencioses i limitar el so a emergències vitals.
Font: El Periódico Mediterráneo
Font: El Periódico Mediterráneo
El so estrident i sobtat dels telèfons mòbils s'ha convertit en un element habitual durant els episodis d'inestabilitat meteorològica al nostre territori. Tot i que la tecnologia de connexió directa amb la ciutadania representa un avanç fonamental en la seguretat pública, la gestió actual del sistema Es-Alert a la Comunitat Valenciana està sent objecte d'una profunda revisió tècnica per part dels especialistes en riscos naturals i meteorologia, com és el cas de l'expert Samuel Biener.
L'anàlisi de les dades recents mostra una disfunció en el protocol d'avisos: l'eina, concebuda originàriament per a situacions d'extrema gravetat, s'està activant de manera generalitzada en zones on l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) decreta el nivell taronja. Aquesta pràctica converteix una alarma d'emergència en un simple duplicat dels butlletins ordinaris de previsió meteorològica i dels comunicats rutinaris de Protecció Civil. Segons els paràmetres de disseny d'aquestes tecnologies, una persona només hauria de rebre aquest tipus d'impacte acústic i visual unes poques vegades al llarg de tota la seua vida, coincidint exclusivament amb amenaces letals i immediates.
Per a un municipi com el nostre, marcat per la desembocadura del riu Xúquer i una llarga façana litoral, la precisió en la comunicació del risc és vital. Les tempestes de tardor o les llevantades formen part de la nostra realitat climàtica. Si els veïns de zones històricament sensibles, com el barri de la Vila, el Raval, les àrees agrícoles de la vora del riu o les primeres línies de platja del Marenyet i Sant Antoni reben la mateixa alarma extrema per una pluja intensa però assumible que per un desbordament imminent, es genera un fenomen conegut com a fatiga d'alerta.
Aquest desgast psicològic implica que, davant la repetició freqüent d'un estímul d'alta intensitat que no sempre va acompanyat d'una catàstrofe real, la població relaxa la seua atenció. El perill d'aquesta dinàmica és alt: el dia que es produïsca una emergència crítica que requerisca l'evacuació immediata d'un barri o el confinament estricte per un perill imminent, una part del veïnat podria ignorar l'avís pensant que es tracta, novament, d'una simple previsió de pluges.
Davant aquesta situació, els organismes especialitzats recorden que el sistema tecnològic ofereix alternatives esglaonades per a gestionar la informació. La solució tècnica passa per la implementació de les anomenades prealertes. Aquesta modalitat permet enviar notificacions silencioses als terminals mòbils, informant els ciutadans sobre el seguiment d'una situació meteorològica adversa perquè puguen prendre precaucions, com retirar vehicles de zones inundables o evitar desplaçaments innecessaris per la comarca, sense necessitat de recórrer al senyal sonor dissenyat per al pànic.
La delimitació clara entre allò que constitueix una previsió meteorològica, per adversa que siga, i allò que suposa un perill imminent per a la integritat física de les persones és l'única via per a garantir la credibilitat de les institucions. Preservar el caràcter excepcional de l'Es-Alert és fonamental perquè, quan el risc truque de veritat a la nostra porta, la resposta de la comunitat siga ràpida, eficaç i salvavides.
Cullera24 · 2 octubre 2026 · 08:57
L'anàlisi de les dades recents mostra una disfunció en el protocol d'avisos: l'eina, concebuda originàriament per a situacions d'extrema gravetat, s'està activant de manera generalitzada en zones on l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) decreta el nivell taronja. Aquesta pràctica converteix una alarma d'emergència en un simple duplicat dels butlletins ordinaris de previsió meteorològica i dels comunicats rutinaris de Protecció Civil. Segons els paràmetres de disseny d'aquestes tecnologies, una persona només hauria de rebre aquest tipus d'impacte acústic i visual unes poques vegades al llarg de tota la seua vida, coincidint exclusivament amb amenaces letals i immediates.
Per a un municipi com el nostre, marcat per la desembocadura del riu Xúquer i una llarga façana litoral, la precisió en la comunicació del risc és vital. Les tempestes de tardor o les llevantades formen part de la nostra realitat climàtica. Si els veïns de zones històricament sensibles, com el barri de la Vila, el Raval, les àrees agrícoles de la vora del riu o les primeres línies de platja del Marenyet i Sant Antoni reben la mateixa alarma extrema per una pluja intensa però assumible que per un desbordament imminent, es genera un fenomen conegut com a fatiga d'alerta.
Aquest desgast psicològic implica que, davant la repetició freqüent d'un estímul d'alta intensitat que no sempre va acompanyat d'una catàstrofe real, la població relaxa la seua atenció. El perill d'aquesta dinàmica és alt: el dia que es produïsca una emergència crítica que requerisca l'evacuació immediata d'un barri o el confinament estricte per un perill imminent, una part del veïnat podria ignorar l'avís pensant que es tracta, novament, d'una simple previsió de pluges.
Davant aquesta situació, els organismes especialitzats recorden que el sistema tecnològic ofereix alternatives esglaonades per a gestionar la informació. La solució tècnica passa per la implementació de les anomenades prealertes. Aquesta modalitat permet enviar notificacions silencioses als terminals mòbils, informant els ciutadans sobre el seguiment d'una situació meteorològica adversa perquè puguen prendre precaucions, com retirar vehicles de zones inundables o evitar desplaçaments innecessaris per la comarca, sense necessitat de recórrer al senyal sonor dissenyat per al pànic.
La delimitació clara entre allò que constitueix una previsió meteorològica, per adversa que siga, i allò que suposa un perill imminent per a la integritat física de les persones és l'única via per a garantir la credibilitat de les institucions. Preservar el caràcter excepcional de l'Es-Alert és fonamental perquè, quan el risc truque de veritat a la nostra porta, la resposta de la comunitat siga ràpida, eficaç i salvavides.
Cullera24 · 2 octubre 2026 · 08:57