1 octubre 2026
L’investigadora Júlia Fernández obté 132.000 euros de l'AECC per a estudiar el càncer d'endometri
El projecte analitzarà com els tumors aprofiten les defenses immunitàries per a progressar, obrint així noves vies cap a tractaments molt més precisos per a les pacients amb pitjor pronòstic.
El talent científic del teixit local continua obrint-se pas en l'àmbit de la investigació mèdica i l'oncologia. La científica Júlia Fernández ha estat seleccionada en la convocatòria de 2026 de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a València per a rebre una prestigiosa ajuda predoctoral. Aquest suport financer permetrà desenvolupar un ambiciós estudi centrat en els mecanismes interns del càncer d'endometri, una malaltia que afecta nombroses dones cada any i que representa el tumor ginecològic amb major prevalença als països desenvolupats.
L'ajuda atorgada ascendeix a un total de 132.000 euros, fons que es distribuiran en partides anuals de 33.000 euros per a garantir la viabilitat i l'estabilitat del treball a llarg termini. El projecte, denominat amb l'acrònim NETSEC, va arrancar oficialment el passat 1 de setembre i té assegurada una continuïtat inicial de tres anys, amb la possibilitat d'estendre's un quart any fins a agost de 2030, segons l'evolució i les necessitats dels experiments.
El gruix de la investigació es durà a terme a les instal·lacions del Laboratori d'Investigació en Biomarcadors en Reproducció, Obstetrícia i Ginecologia (LIBROG), integrat dins de la Fundació d'Investigació de l'Hospital General de València. Aquest espai d'alta tecnologia, sota la coordinació del científic Juan Gilabert, s'ha consolidat com un referent en l'estudi de patologies que afecten la salut de les dones.
Des d'un punt de vista pràctic i clínic, l'estudi de Fernández posa el focus en un fenomen cel·lular anomenat NETosi. El cos humà disposa d'unes cèl·lules de defensa conegudes com a neutròfils, la funció de les quals és protegir l'organisme davant d'amenaces externes. Quan detecten un perill, aquests neutròfils despleguen unes estructures que funcionen com una autèntica xarxa, fetes principalment d'ADN i proteïnes, per a atrapar l'agent hostil. No obstant això, la comunitat científica ha detectat recentment que les cèl·lules cancerígenes tenen la capacitat de manipular aquestes xarxes defensives al seu favor.
L'objectiu principal de la recerca de la investigadora local és entendre aquesta comunicació anòmala. Els resultats preliminars assenyalen que el tumor utilitza aquestes trampes extracel·lulars per a afavorir el seu propi creixement, facilitar la invasió d'altres teixits, amagar-se de la resposta immunitària del pacient i generar una barrera de resistència contra els medicaments i tractaments actuals. En el cas específic del càncer d'endometri, l'equip del LIBROG ja havia detectat prèviament alteracions vinculades a aquestes xarxes, unes dades que ara serviran de fonament per a l'estudi a fons.
Tot i que la major part dels diagnòstics de càncer d'endometri es produeixen en fases primerenques, garantint altes taxes de curació i supervivència, les estadístiques sanitàries reflecteixen que vora un 20 % de les pacients s'enfronten a estadis avançats de la malaltia. Són precisament aquests casos els que comporten un pitjor pronòstic, amb majors probabilitats de metàstasi i recaigudes, i sovint presenten una forta resistència a les teràpies oncològiques convencionals.
El treball finançat per l'AECC aspira a desxifrar com desactivar aquesta resistència. Comprendre detalladament la interacció entre els neutròfils i les cèl·lules del tumor obri la porta al descobriment de nous marcadors biològics. Aquesta troballa permetria als metges predir amb molta més antelació el comportament del tumor en cada pacient específica i dissenyar estratègies terapèutiques altament personalitzades. Això suposa una esperança directa per a totes aquelles pacients que, ara per ara, no troben resposta en els tractaments generals, millorant tant l'esperança com la qualitat de vida de les afectades en el futur.
Cullera24 · 1 octubre 2026 · 23:28
L'ajuda atorgada ascendeix a un total de 132.000 euros, fons que es distribuiran en partides anuals de 33.000 euros per a garantir la viabilitat i l'estabilitat del treball a llarg termini. El projecte, denominat amb l'acrònim NETSEC, va arrancar oficialment el passat 1 de setembre i té assegurada una continuïtat inicial de tres anys, amb la possibilitat d'estendre's un quart any fins a agost de 2030, segons l'evolució i les necessitats dels experiments.
El gruix de la investigació es durà a terme a les instal·lacions del Laboratori d'Investigació en Biomarcadors en Reproducció, Obstetrícia i Ginecologia (LIBROG), integrat dins de la Fundació d'Investigació de l'Hospital General de València. Aquest espai d'alta tecnologia, sota la coordinació del científic Juan Gilabert, s'ha consolidat com un referent en l'estudi de patologies que afecten la salut de les dones.
Des d'un punt de vista pràctic i clínic, l'estudi de Fernández posa el focus en un fenomen cel·lular anomenat NETosi. El cos humà disposa d'unes cèl·lules de defensa conegudes com a neutròfils, la funció de les quals és protegir l'organisme davant d'amenaces externes. Quan detecten un perill, aquests neutròfils despleguen unes estructures que funcionen com una autèntica xarxa, fetes principalment d'ADN i proteïnes, per a atrapar l'agent hostil. No obstant això, la comunitat científica ha detectat recentment que les cèl·lules cancerígenes tenen la capacitat de manipular aquestes xarxes defensives al seu favor.
L'objectiu principal de la recerca de la investigadora local és entendre aquesta comunicació anòmala. Els resultats preliminars assenyalen que el tumor utilitza aquestes trampes extracel·lulars per a afavorir el seu propi creixement, facilitar la invasió d'altres teixits, amagar-se de la resposta immunitària del pacient i generar una barrera de resistència contra els medicaments i tractaments actuals. En el cas específic del càncer d'endometri, l'equip del LIBROG ja havia detectat prèviament alteracions vinculades a aquestes xarxes, unes dades que ara serviran de fonament per a l'estudi a fons.
Tot i que la major part dels diagnòstics de càncer d'endometri es produeixen en fases primerenques, garantint altes taxes de curació i supervivència, les estadístiques sanitàries reflecteixen que vora un 20 % de les pacients s'enfronten a estadis avançats de la malaltia. Són precisament aquests casos els que comporten un pitjor pronòstic, amb majors probabilitats de metàstasi i recaigudes, i sovint presenten una forta resistència a les teràpies oncològiques convencionals.
El treball finançat per l'AECC aspira a desxifrar com desactivar aquesta resistència. Comprendre detalladament la interacció entre els neutròfils i les cèl·lules del tumor obri la porta al descobriment de nous marcadors biològics. Aquesta troballa permetria als metges predir amb molta més antelació el comportament del tumor en cada pacient específica i dissenyar estratègies terapèutiques altament personalitzades. Això suposa una esperança directa per a totes aquelles pacients que, ara per ara, no troben resposta en els tractaments generals, millorant tant l'esperança com la qualitat de vida de les afectades en el futur.
Cullera24 · 1 octubre 2026 · 23:28