27 setembre 2026
El futur del Manhattan vora el Xúquer seguix bloquejat en un llarg laberint administratiu
El macroprojecte que preveu alçar prop de 4.900 habitatges i un port continua sense començar les obres, mentre l’administració lluita per justificar els retards davant les normatives territorials i els riscos mediambientals.
Font: Levante-EMV
Font: Levante-EMV
Hi ha projectes que transformen el paisatge a colp de grua i formigonera, mentre que d’altres semblen condemnats a viure eternament en carpetes, despatxos i plens municipals. El Programa d'Actuació Integrada (PAI) Bega-Port, conegut popularment com a 'Manhattan', pertany indiscutiblement a este segon grup. Setze anys després de la seua aprovació inicial, els terrenys situats al marge de la desembocadura del riu continuen intactes, esperant un desenllaç que dividix l'opinió ciutadana i posa a prova la capacitat de gestió de les diferents administracions públiques.
La magnitud de la intervenció projectada no té precedents recents al nostre litoral. Sobre una superfície d'aproximadament 610.000 metres quadrats, el pla original preveu la construcció de 4.883 habitatges repartits en 35 torres de més de 25 altures, incloent-ne dos que arribarien a les 40 plantes. A més de la zona residencial d'alta densitat, el sector contempla el desenvolupament d’infraestructures hoteleres, equipaments públics i la creació d'un port esportiu i pesquer. No obstant això, el que en l'any 2010 es va presentar com la gran revolució urbanística de la ciutat, porta més d'una dècada buscant una fórmula jurídica, territorial i financera que permeta materialitzar-ho sobre la terra.
Un dels canvis més significatius en l'evolució d'este expedient és l'assumpció de la gestió directa per part del consistori. Per imperatiu judicial, l'administració local s'ha vist abocada a liderar i organitzar tota una operació urbanística de dimensions titàniques. L'últim intent rellevant per mantindre el PAI amb vida es va produir en febrer de 2025, quan el ple va donar llum verda a la seua adaptació a la normativa de sostenibilitat vigent.
Este tràmit va servir també per a reajustar les xifres del projecte. El cost d'urbanització estimat es va reduir dels 100 milions d'euros inicials a prop de 91 milions. Per a fer front a esta factura colossal, es van plantejar dos vies d'actuació per als propietaris dels terrenys afectats: l'abonament de les quotes d'urbanització en metàl·lic o la cessió directa de parcel·les a l'Ajuntament. El finançament municipal depén ara, en gran manera, de la futura venda d'estos sòls, un procés complex que requerix estabilitat econòmica institucional i una forta demanda del mercat immobiliari a mitjà termini.
Més enllà dels obstacles financers, el principal llast del projecte radica en els estrictes terminis legals i la protecció territorial. El Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) de la Generalitat va establir el 12 de maig de 2023 com a data límit improrrogable per a l'inici material de les obres. Aquell dia del calendari es va esgotar sense que cap màquina entrara a treballar en la zona de Bega-Port.
Davant esta situació, durant l'estiu de 2025, l'administració autonòmica va exigir que es justificara detalladament els motius del retard, atorgant un ultimàtum de dos mesos. El risc urbanístic era majúscul: de no acreditar-se les circumstàncies paralitzants, el sòl podia quedar sotmés a les restriccions del Pativel, la qual cosa dificultaria o impediria el seu desenvolupament. Les explicacions tècniques van subratllar aleshores les enormes dificultats administratives per a identificar, localitzar i notificar a la multitud de propietaris afectats quin era el seu grau de participació en les càrregues.
La complexitat d'esta macrourbanització també troba resistència en l'àmbit polític i mediambiental, on no han cessat els advertiments. A la primavera de 2025 es van registrar oficialment set al·legacions contra l'adaptació del PAI, qüestionant aspectes fonamentals com la solidesa de la memòria econòmica i l'existència d'un projecte d'urbanització verdaderament complet que cobrisca les necessitats d'un barri nou d'estes dimensions.
Però el factor que més debat genera actualment entre el veïnat, especialment des d'una perspectiva de seguretat col·lectiva, és la qüestió hidrològica. Després de les dramàtiques conseqüències deixades per la DANA d'octubre de 2024 en nombroses poblacions valencianes, s'ha posat sobre la taula la necessitat imperiosa de revisar els estudis d'inundabilitat de tota la zona. L'impacte d'estos fenòmens meteorològics extrems ha obligat a replantejar si l'ordenació dissenyada fa setze anys just al costat de la desembocadura continua oferint les garanties necessàries en matèria de seguretat.
Després de sobreviure a la crisi immobiliària, a constants canvis legislatius i a continus contratemps, l'horitzó d'este desenvolupament urbanístic continua sent una incògnita. A dia de hui, el pols entre les xifres del plànol i la tossuda realitat del terreny es manté viu, allargant l'espera sobre el futur d'un dels sectors amb més impacte estratègic de tota la ciutat.
Cullera24 · 27 setembre 2026 · 08:02
La magnitud de la intervenció projectada no té precedents recents al nostre litoral. Sobre una superfície d'aproximadament 610.000 metres quadrats, el pla original preveu la construcció de 4.883 habitatges repartits en 35 torres de més de 25 altures, incloent-ne dos que arribarien a les 40 plantes. A més de la zona residencial d'alta densitat, el sector contempla el desenvolupament d’infraestructures hoteleres, equipaments públics i la creació d'un port esportiu i pesquer. No obstant això, el que en l'any 2010 es va presentar com la gran revolució urbanística de la ciutat, porta més d'una dècada buscant una fórmula jurídica, territorial i financera que permeta materialitzar-ho sobre la terra.
Un dels canvis més significatius en l'evolució d'este expedient és l'assumpció de la gestió directa per part del consistori. Per imperatiu judicial, l'administració local s'ha vist abocada a liderar i organitzar tota una operació urbanística de dimensions titàniques. L'últim intent rellevant per mantindre el PAI amb vida es va produir en febrer de 2025, quan el ple va donar llum verda a la seua adaptació a la normativa de sostenibilitat vigent.
Este tràmit va servir també per a reajustar les xifres del projecte. El cost d'urbanització estimat es va reduir dels 100 milions d'euros inicials a prop de 91 milions. Per a fer front a esta factura colossal, es van plantejar dos vies d'actuació per als propietaris dels terrenys afectats: l'abonament de les quotes d'urbanització en metàl·lic o la cessió directa de parcel·les a l'Ajuntament. El finançament municipal depén ara, en gran manera, de la futura venda d'estos sòls, un procés complex que requerix estabilitat econòmica institucional i una forta demanda del mercat immobiliari a mitjà termini.
Més enllà dels obstacles financers, el principal llast del projecte radica en els estrictes terminis legals i la protecció territorial. El Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) de la Generalitat va establir el 12 de maig de 2023 com a data límit improrrogable per a l'inici material de les obres. Aquell dia del calendari es va esgotar sense que cap màquina entrara a treballar en la zona de Bega-Port.
Davant esta situació, durant l'estiu de 2025, l'administració autonòmica va exigir que es justificara detalladament els motius del retard, atorgant un ultimàtum de dos mesos. El risc urbanístic era majúscul: de no acreditar-se les circumstàncies paralitzants, el sòl podia quedar sotmés a les restriccions del Pativel, la qual cosa dificultaria o impediria el seu desenvolupament. Les explicacions tècniques van subratllar aleshores les enormes dificultats administratives per a identificar, localitzar i notificar a la multitud de propietaris afectats quin era el seu grau de participació en les càrregues.
La complexitat d'esta macrourbanització també troba resistència en l'àmbit polític i mediambiental, on no han cessat els advertiments. A la primavera de 2025 es van registrar oficialment set al·legacions contra l'adaptació del PAI, qüestionant aspectes fonamentals com la solidesa de la memòria econòmica i l'existència d'un projecte d'urbanització verdaderament complet que cobrisca les necessitats d'un barri nou d'estes dimensions.
Però el factor que més debat genera actualment entre el veïnat, especialment des d'una perspectiva de seguretat col·lectiva, és la qüestió hidrològica. Després de les dramàtiques conseqüències deixades per la DANA d'octubre de 2024 en nombroses poblacions valencianes, s'ha posat sobre la taula la necessitat imperiosa de revisar els estudis d'inundabilitat de tota la zona. L'impacte d'estos fenòmens meteorològics extrems ha obligat a replantejar si l'ordenació dissenyada fa setze anys just al costat de la desembocadura continua oferint les garanties necessàries en matèria de seguretat.
Després de sobreviure a la crisi immobiliària, a constants canvis legislatius i a continus contratemps, l'horitzó d'este desenvolupament urbanístic continua sent una incògnita. A dia de hui, el pols entre les xifres del plànol i la tossuda realitat del terreny es manté viu, allargant l'espera sobre el futur d'un dels sectors amb més impacte estratègic de tota la ciutat.
Cullera24 · 27 setembre 2026 · 08:02