24 agost 2026
La plaga del cucat destrueix un terç de la collita d'arròs a dos setmanes de la sega
Els agricultors adverteixen que les falles en els difusors de feromones han disparat la plaga. Exigeixen peritatges urgents i ajudes econòmiques abans que la maquinària entre als camps i esborre els danys.
Els camps d'arròs del nostre entorn s'enfronten a un final de campanya crític. Quan falten a penes deu o dotze dies perquè les màquines recol·lectores entren als marjals per iniciar la sega, una proliferació inusual i agressiva del cucat ha encès totes les alarmes. Aquesta plaga, que ataca directament el nucli vital de la planta assecant l'espiga i impedint la formació del gra, està deixant pèrdues molt severes que comprometen l'esforç i la rendibilitat de tot un any de treball per als agricultors de la zona.
Les avaluacions tècniques realitzades a peu de camp en diverses parcel·les del terme municipal, especialment en aquelles on es cultiva la varietat Campanar, mostren un panorama certament preocupant. Els recomptes agronòmics reflecteixen que fins a un 34% de les espigues estan completament perdudes. Per entendre l'abast real d'aquest percentatge en el dia a dia agrícola, cal traduir-lo a quilos: d'una collita habitual que sol rondar els 750 quilos per fanecada, enguany es deixaran de recollir aproximadament 260 quilos en les zones més afectades. Més d'un terç de la producció d'eixos camps s'ha volatilitzat abans fins i tot de començar els treballs de recol·lecció.
El responsable d'aquest daltabaix als cultius és el Chilo suppressalis, una arna coneguda popularment com el barrinador de l'arròs o, senzillament, el cucat. Les seues larves foraden les tiges de la planta i tallen el flux de nutrients. L'insecte arriba a completar fins a tres cicles reproductius entre els mesos de juny i agost. Segons les dades recollides a les parcel·les, el problema fonamental d'aquesta campanya ha sigut la incapacitat de frenar la primera generació d'insectes, la qual cosa ha desencadenat una multiplicació massiva durant les setmanes posteriors que ara resulta impossible de contindre.
Històricament, l'eina principal per combatre el cucat sense recórrer a insecticides abrasius per al fràgil ecosistema de l'Albufera ha sigut la tècnica de la confusió sexual. Aquest sistema biològic consisteix a col·locar varetes difusores de feromones que desorienten els mascles i eviten que troben les femelles per reproduir-se. Per a aquesta estratègia, l'Administració autonòmica va aprovar una inversió de 420.000 euros destinada a instal·lar 215.000 difusors i protegir així les 15.600 hectàrees d'arròs del territori, establint una ràtio d'unes deu varetes per hectàrea.
Tot i aquesta cobertura teòrica total, el sector agrícola ha detectat falles greus en el funcionament i la metodologia d'aplicació del tractament d'enguany. A diferència de temporades anteriors, on les varetes es posaven una vegada la llavor ja estava sembrada, en aquesta campanya es va optar per canviar el protocol i instal·lar els dispositius abans i durant la sembra. Les inspeccions als camps apunten que aquest canvi logístic, sumat a una distribució que no ha sigut uniforme, ha provocat que molts difusors hagen desaparegut o no estiguen emetent la quantitat necessària de feromones. Aquests espais sense cobertura protectora han actuat com a zones lliures perquè les palometes posaren els ous sense impediments.
Davant l'evidència dels danys i la falta de resposta institucional per part dels departaments de Sanitat Vegetal, les organitzacions agràries i els professionals del camp exigeixen una avaluació tècnica immediata. La urgència està marcada pel calendari: és imperatiu peritar els danys exactes de manera oficial abans que la maquinària entre als camps, ja que el pas de les segadores esborrarà qualsevol rastre físic de la incidència de la plaga.
A aquesta necessitat de comprovar l'eficàcia real dels difusors s'hi suma una emergència econòmica. Els agricultors s'enfronten a la campanya amb els costos de producció més elevats de la història del cultiu de l'arròs. Per això, el teixit productiu local considera indispensable no només investigar l'origen de la fallada biològica, sinó també articular de manera urgent un fons de compensació econòmica que permeta pal·liar les greus pèrdues d'unes collites que ja tenien el marge de benefici pràcticament al límit.
Cullera24 · 24 agost 2026 · 11:42
Les avaluacions tècniques realitzades a peu de camp en diverses parcel·les del terme municipal, especialment en aquelles on es cultiva la varietat Campanar, mostren un panorama certament preocupant. Els recomptes agronòmics reflecteixen que fins a un 34% de les espigues estan completament perdudes. Per entendre l'abast real d'aquest percentatge en el dia a dia agrícola, cal traduir-lo a quilos: d'una collita habitual que sol rondar els 750 quilos per fanecada, enguany es deixaran de recollir aproximadament 260 quilos en les zones més afectades. Més d'un terç de la producció d'eixos camps s'ha volatilitzat abans fins i tot de començar els treballs de recol·lecció.
El responsable d'aquest daltabaix als cultius és el Chilo suppressalis, una arna coneguda popularment com el barrinador de l'arròs o, senzillament, el cucat. Les seues larves foraden les tiges de la planta i tallen el flux de nutrients. L'insecte arriba a completar fins a tres cicles reproductius entre els mesos de juny i agost. Segons les dades recollides a les parcel·les, el problema fonamental d'aquesta campanya ha sigut la incapacitat de frenar la primera generació d'insectes, la qual cosa ha desencadenat una multiplicació massiva durant les setmanes posteriors que ara resulta impossible de contindre.
Històricament, l'eina principal per combatre el cucat sense recórrer a insecticides abrasius per al fràgil ecosistema de l'Albufera ha sigut la tècnica de la confusió sexual. Aquest sistema biològic consisteix a col·locar varetes difusores de feromones que desorienten els mascles i eviten que troben les femelles per reproduir-se. Per a aquesta estratègia, l'Administració autonòmica va aprovar una inversió de 420.000 euros destinada a instal·lar 215.000 difusors i protegir així les 15.600 hectàrees d'arròs del territori, establint una ràtio d'unes deu varetes per hectàrea.
Tot i aquesta cobertura teòrica total, el sector agrícola ha detectat falles greus en el funcionament i la metodologia d'aplicació del tractament d'enguany. A diferència de temporades anteriors, on les varetes es posaven una vegada la llavor ja estava sembrada, en aquesta campanya es va optar per canviar el protocol i instal·lar els dispositius abans i durant la sembra. Les inspeccions als camps apunten que aquest canvi logístic, sumat a una distribució que no ha sigut uniforme, ha provocat que molts difusors hagen desaparegut o no estiguen emetent la quantitat necessària de feromones. Aquests espais sense cobertura protectora han actuat com a zones lliures perquè les palometes posaren els ous sense impediments.
Davant l'evidència dels danys i la falta de resposta institucional per part dels departaments de Sanitat Vegetal, les organitzacions agràries i els professionals del camp exigeixen una avaluació tècnica immediata. La urgència està marcada pel calendari: és imperatiu peritar els danys exactes de manera oficial abans que la maquinària entre als camps, ja que el pas de les segadores esborrarà qualsevol rastre físic de la incidència de la plaga.
A aquesta necessitat de comprovar l'eficàcia real dels difusors s'hi suma una emergència econòmica. Els agricultors s'enfronten a la campanya amb els costos de producció més elevats de la història del cultiu de l'arròs. Per això, el teixit productiu local considera indispensable no només investigar l'origen de la fallada biològica, sinó també articular de manera urgent un fons de compensació econòmica que permeta pal·liar les greus pèrdues d'unes collites que ja tenien el marge de benefici pràcticament al límit.
Cullera24 · 24 agost 2026 · 11:42