5 agost 2026
Un juliol històric asfixia el litoral amb onades de calor i l'aigua a 29 graus
La successió de quatre onades de calor, l'elevada humitat i el sobreescalfament del Mediterrani disparen la sensació tèrmica per damunt dels 50 graus i agreugen una sequera històrica a la comarca.
El mes de juliol de 2026 ha marcat un abans i un després en la climatologia de la comarca i de tot el territori valencià. Segons les dades consolidades per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), aquest darrer mes s'ha convertit en el juliol més càlid des que es tenen registres oficials. L'excepcionalitat tèrmica ha estat de tal magnitud que s'ha superat en 0,8 graus centígrads la marca de l'històric juliol de 2015, establint així el període amb la temperatura mitjana més elevada mai registrada a la Comunitat Valenciana en qualsevol època de l'any.
La causa principal d'aquest escenari abassegador ha estat la successió pràcticament ininterrompuda de quatre onades de calor i diversos repunts tèrmics severs al llarg de les quatre setmanes del mes. Aquesta continuïtat ha impedit qualsevol treva tèrmica, afectant directament el dia a dia de la ciutadania, el desenvolupament de les activitats laborals a l'aire lliure, l'afluència a les platges i el descans nocturn en les llars del nostre municipi i de les poblacions veïnes.
El primer d'aquests episodis es va desencadenar entre el 7 i el 8 de juliol, amb una primerenca irrupció d'aire molt càlid d'origen africà que va obligar a activar l'avís roig per risc extrem al prelitoral i litoral sud. Mentre que a les poblacions de l'interior de la Ribera Alta els termòmetres fulminaven la barrera dels 42 i 44 graus, a la franja costanera de la Ribera Baixa l'entrada de la brisa marina va contindre les màximes entre els 36 i els 38 graus. Tot i això, aquest vent de mar va disparar notablement la humitat ambiental, generant un primer avís de la forta basca que marcaria la resta de l'estiu. Pocs dies després, entre el 14 i el 16 de juliol, una segona advecció d'aire càlid va tornar a colpejar la zona amb temperatures superiors als 40 graus i una acusada inestabilitat atmosfèrica que va derivar en perillosos rebentons tèrmics, ratxes de vent destructives i tempestes seques puntuals.
El moment més crític per a la població va arribar amb la tercera onada de calor, compresa entre el 20 i el 26 de juliol, assolint el seu punt àlgid el dijous 23. AEMET va emetre una alerta roja simultània per a tota la comarca. Poblacions com Sueca, Cullera, Sollana, Corbera, Favara, Riola, Fortaleny o Polinyà de Xúquer van patir els efectes d'una combinació meteorològica extrema: l'arribada massiva de pols en suspensió, una massa d'aire tòrrida i el vapor procedent d'un mar Mediterrani inusualment calent. Aquest còctel va generar un episodi de basca sense precedents. Malgrat que els termòmetres oscil·laven entre els 40 i 42 graus, l'altíssima humitat relativa va provocar que la sensació tèrmica real superara els 50 graus en amplis sectors de la comarca, generant un risc considerable per a la salut pública i obligant a extremar les precaucions entre les persones majors, els infants i els treballadors del camp o la construcció.
El comportament del mar ha estat un dels factors determinants d'aquest mes de rècords. L'aigua enfront de la costa de la Ribera Baixa ha arribat a registrar temperatures en superfície de fins a 29 graus, xifres que se situen 3 graus per damunt de la mitjana històrica. Aquesta anomalia tèrmica marina ha transformat el Mediterrani en un autèntic radiador que, lluny de suavitzar l'ambient amb la tradicional brisa, ha impedit el refrescament diürn i ha agreujat dràsticament la calor a la nit.
Com a conseqüència directa, el mes va tancar amb un quart embat tèrmic entre el 30 i el 31 de juliol que va consolidar una ratxa inèdita de nits equatorials. Durant múltiples jornades consecutives, els termòmetres nocturns no han baixat de la franja dels 23 als 25 graus, dificultant enormement el descans del veïnat i multiplicant la despesa energètica per l'ús continuat d'aire condicionat i ventiladors.
A aquest escenari de rigorós estrès tèrmic s'hi suma un altre factor d'impacte profund per a l'economia agroalimentària i el paisatge local: la sequera extrema. Les precipitacions han estat pràcticament inexistents, amb una mitjana acumulada al juliol de només 2,7 litres per metre quadrat, la qual cosa suposa un 78 % menys de l'aigua que sol caure històricament en aquestes dates. L'absència gairebé total de pluges converteix aquest juliol en el més sec del segle XXI a la regió. Aquesta manca d'aigua incrementa exponencialment el risc d'incendis forestals a les nostres muntanyes i agreuja de forma molt preocupant la tensió hídrica a la conca del riu Xúquer, suposant un desafiament imminent per als ecosistemes locals, l'equilibri de l'Albufera i la viabilitat de la campanya agrícola, superant amb escreix l'impacte d'estius tan severs com els de 2003, 2015 o 2023.
Cullera24 · 5 agost 2026 · 11:08
La causa principal d'aquest escenari abassegador ha estat la successió pràcticament ininterrompuda de quatre onades de calor i diversos repunts tèrmics severs al llarg de les quatre setmanes del mes. Aquesta continuïtat ha impedit qualsevol treva tèrmica, afectant directament el dia a dia de la ciutadania, el desenvolupament de les activitats laborals a l'aire lliure, l'afluència a les platges i el descans nocturn en les llars del nostre municipi i de les poblacions veïnes.
El primer d'aquests episodis es va desencadenar entre el 7 i el 8 de juliol, amb una primerenca irrupció d'aire molt càlid d'origen africà que va obligar a activar l'avís roig per risc extrem al prelitoral i litoral sud. Mentre que a les poblacions de l'interior de la Ribera Alta els termòmetres fulminaven la barrera dels 42 i 44 graus, a la franja costanera de la Ribera Baixa l'entrada de la brisa marina va contindre les màximes entre els 36 i els 38 graus. Tot i això, aquest vent de mar va disparar notablement la humitat ambiental, generant un primer avís de la forta basca que marcaria la resta de l'estiu. Pocs dies després, entre el 14 i el 16 de juliol, una segona advecció d'aire càlid va tornar a colpejar la zona amb temperatures superiors als 40 graus i una acusada inestabilitat atmosfèrica que va derivar en perillosos rebentons tèrmics, ratxes de vent destructives i tempestes seques puntuals.
El moment més crític per a la població va arribar amb la tercera onada de calor, compresa entre el 20 i el 26 de juliol, assolint el seu punt àlgid el dijous 23. AEMET va emetre una alerta roja simultània per a tota la comarca. Poblacions com Sueca, Cullera, Sollana, Corbera, Favara, Riola, Fortaleny o Polinyà de Xúquer van patir els efectes d'una combinació meteorològica extrema: l'arribada massiva de pols en suspensió, una massa d'aire tòrrida i el vapor procedent d'un mar Mediterrani inusualment calent. Aquest còctel va generar un episodi de basca sense precedents. Malgrat que els termòmetres oscil·laven entre els 40 i 42 graus, l'altíssima humitat relativa va provocar que la sensació tèrmica real superara els 50 graus en amplis sectors de la comarca, generant un risc considerable per a la salut pública i obligant a extremar les precaucions entre les persones majors, els infants i els treballadors del camp o la construcció.
El comportament del mar ha estat un dels factors determinants d'aquest mes de rècords. L'aigua enfront de la costa de la Ribera Baixa ha arribat a registrar temperatures en superfície de fins a 29 graus, xifres que se situen 3 graus per damunt de la mitjana històrica. Aquesta anomalia tèrmica marina ha transformat el Mediterrani en un autèntic radiador que, lluny de suavitzar l'ambient amb la tradicional brisa, ha impedit el refrescament diürn i ha agreujat dràsticament la calor a la nit.
Com a conseqüència directa, el mes va tancar amb un quart embat tèrmic entre el 30 i el 31 de juliol que va consolidar una ratxa inèdita de nits equatorials. Durant múltiples jornades consecutives, els termòmetres nocturns no han baixat de la franja dels 23 als 25 graus, dificultant enormement el descans del veïnat i multiplicant la despesa energètica per l'ús continuat d'aire condicionat i ventiladors.
A aquest escenari de rigorós estrès tèrmic s'hi suma un altre factor d'impacte profund per a l'economia agroalimentària i el paisatge local: la sequera extrema. Les precipitacions han estat pràcticament inexistents, amb una mitjana acumulada al juliol de només 2,7 litres per metre quadrat, la qual cosa suposa un 78 % menys de l'aigua que sol caure històricament en aquestes dates. L'absència gairebé total de pluges converteix aquest juliol en el més sec del segle XXI a la regió. Aquesta manca d'aigua incrementa exponencialment el risc d'incendis forestals a les nostres muntanyes i agreuja de forma molt preocupant la tensió hídrica a la conca del riu Xúquer, suposant un desafiament imminent per als ecosistemes locals, l'equilibri de l'Albufera i la viabilitat de la campanya agrícola, superant amb escreix l'impacte d'estius tan severs com els de 2003, 2015 o 2023.
Cullera24 · 5 agost 2026 · 11:08