3 agost 2026
La romeria a l'Ermita dels Benissants Abdó i Senent renova l'ancestral vincle de Cullera amb la terra i els seus arrossars
Centenars de veïns acompanyen les imatges d'Abdó i Senén des de la Parròquia de la Sang fins a la seua històrica ermita-museu. L'acte central va cloure amb el cant dels Goigs i la tradicional benedicció dels arrossars de la marjal.
La devoció als protectors de les collites i el profund arrelament agrícola del nostre municipi s'han tornat a donar la mà este cap de setmana. Aquest diumenge de vesprada, Cullera va viure una de les seues cites estivals més entranyables i històriques: la tradicional romeria als Sants de la Pedra. Com cada any al voltant de la festivitat de Sant Abdó i Sant Senén (el 30 de juliol), centenars de veïns i veïnes van acompanyar les imatges sagrades en un acte on patrimoni i religiositat s'entrellacen per recordar els nostres orígens vinculats al cultiu de l'arròs.
La jornada va començar amb la concentració a la Parròquia de la Sang, al cor del barri del Raval, punt de partida habitual d'esta manifestació cultural. Des d'allí, els romers, juntament amb carros, cavalleries tradicionals i les autoritats pertinents, van emprendre el camí cap a la icònica Ermita dels Sants de la Pedra. Este temple, situat sobre un xicotet promontori que domina la marjal i que també acull el Museu de l'Arròs, és un autèntic mirador des d'on es contempla la immensitat dels arrossars en ple creixement durant esta època de l'any.
El trajecte fins a l'ermita, rodejat del verd intens de les plantes d'arròs i sota el caliu de l'estiu cullerenc, suposa un retrobament amb la memòria viva dels llauradors que històricament s'encomanaven a Abdó i Senén per protegir les seues terres de les tempestes d'estiu i les pedregades. L'arribada a l'entorn de l'ermita, una construcció els orígens de la qual es remunten a èpoques medievals i que va ser reformada als segles XVII i XVIII, marca el moment central de la festivitat.
Una vegada al recinte, es va dur a terme la litúrgia corresponent. La celebració va comptar, com és costum, amb el emotiu cant dels Goigs dedicats als Benissants, una pregària musical que ha passat de generació en generació i que demana la intercessió dels sants per salvar els fruits i les sementeres de la cruel tempestat.
No obstant això, el moment de major transcendència simbòlica per a la comunitat agrícola local és la solemne benedicció dels camps i les collites. Des de les altures de l'ermita, el rector va eixir a l'aire lliure per realizar l'aspersió d'aigua beneïda als quatre punts cardinals de la marjal, beneint així els milers de fanecades d'arròs que envolten la Muntanya de les Raboses i el terme municipal. Este ritu, documentat a Cullera des del segle XVII, continua tenint un gran valor identitari per a una ciutat que, tot i el seu caràcter turístic modern, no oblida que el seu paisatge i la seua història estan llaurats en l'aigua i el fang de l'Albufera.
La continuïtat d'estes tradicions seculars és possible gràcies a la implicació de la ciutadania i, especialment, d'aquelles persones que assumixen la responsabilitat d'organitzar i mantindre visca la flama de la festa. Enguany, el pes i l'honor de la representació han recaigut sobre les festeres Xelo Martínez Orengo i Susi Félix Piris, el treball i dedicació de les quals ha sigut fonamental perquè la romeria d'este 2026 s'haja celebrat amb toda la seua esplendor, rebent el reconeixement i l'agraïment de tot el veïnat present a l'acte.
En definitiva, la romeria dels Benissants de 2026 ha tornat a demostrar que, més enllà d'una simple processó, és una declaració d'amor a la terra, un respecte profund per la feina del camp i una celebració del patrimoni immaterial que ens definix com a poble.
Cullera24 · 3 agost 2026 · 00:02
La jornada va començar amb la concentració a la Parròquia de la Sang, al cor del barri del Raval, punt de partida habitual d'esta manifestació cultural. Des d'allí, els romers, juntament amb carros, cavalleries tradicionals i les autoritats pertinents, van emprendre el camí cap a la icònica Ermita dels Sants de la Pedra. Este temple, situat sobre un xicotet promontori que domina la marjal i que també acull el Museu de l'Arròs, és un autèntic mirador des d'on es contempla la immensitat dels arrossars en ple creixement durant esta època de l'any.
El trajecte fins a l'ermita, rodejat del verd intens de les plantes d'arròs i sota el caliu de l'estiu cullerenc, suposa un retrobament amb la memòria viva dels llauradors que històricament s'encomanaven a Abdó i Senén per protegir les seues terres de les tempestes d'estiu i les pedregades. L'arribada a l'entorn de l'ermita, una construcció els orígens de la qual es remunten a èpoques medievals i que va ser reformada als segles XVII i XVIII, marca el moment central de la festivitat.
Una vegada al recinte, es va dur a terme la litúrgia corresponent. La celebració va comptar, com és costum, amb el emotiu cant dels Goigs dedicats als Benissants, una pregària musical que ha passat de generació en generació i que demana la intercessió dels sants per salvar els fruits i les sementeres de la cruel tempestat.
No obstant això, el moment de major transcendència simbòlica per a la comunitat agrícola local és la solemne benedicció dels camps i les collites. Des de les altures de l'ermita, el rector va eixir a l'aire lliure per realizar l'aspersió d'aigua beneïda als quatre punts cardinals de la marjal, beneint així els milers de fanecades d'arròs que envolten la Muntanya de les Raboses i el terme municipal. Este ritu, documentat a Cullera des del segle XVII, continua tenint un gran valor identitari per a una ciutat que, tot i el seu caràcter turístic modern, no oblida que el seu paisatge i la seua història estan llaurats en l'aigua i el fang de l'Albufera.
La continuïtat d'estes tradicions seculars és possible gràcies a la implicació de la ciutadania i, especialment, d'aquelles persones que assumixen la responsabilitat d'organitzar i mantindre visca la flama de la festa. Enguany, el pes i l'honor de la representació han recaigut sobre les festeres Xelo Martínez Orengo i Susi Félix Piris, el treball i dedicació de les quals ha sigut fonamental perquè la romeria d'este 2026 s'haja celebrat amb toda la seua esplendor, rebent el reconeixement i l'agraïment de tot el veïnat present a l'acte.
En definitiva, la romeria dels Benissants de 2026 ha tornat a demostrar que, més enllà d'una simple processó, és una declaració d'amor a la terra, un respecte profund per la feina del camp i una celebració del patrimoni immaterial que ens definix com a poble.
Cullera24 · 3 agost 2026 · 00:02