7 juliol 2026
L'augment de casos greus de leptospirosis o 'mal de la rata' als aiguamolls encén l'alerta sanitària
Les altes temperatures i els episodis d'inundacions reactiven aquest bacteri als aiguamolls. Equips mèdics i sindicats agraris impulsen estudis preventius per a protegir els agricultors de possibles fallades multiorgàniques.
La proximitat de la marjal i els camps d'arròs és un dels grans trets d'identitat del nostre paisatge, però també un entorn que exigeix convivència amb la natura i els seus riscos. En els últims anys, el canvi climàtic i episodis meteorològics extrems, com la devastadora DANA d'octubre de 2024, han alterat aquest ecosistema aquàtic. Una de les conseqüències més preocupants per a la salut pública és la reaparició i l'augment de casos de leptospirosi, una malaltia infecciosa coneguda popularment com el 'mal de la rata'. Aquesta afecció, que històricament ha estat present a les zones humides, ha experimentat un repunt significatiu que manté en alerta les autoritats sanitàries i el teixit agrícola.
Tot i que durant els darrers quinze anys les infeccions greus havien estat pràcticament inexistents, la tendència ha fet un gir radical des de 2024. Els registres mèdics de l'Hospital La Fe mostren que, des d'aleshores, s'han atés entre sis i vuit pacients en estat crític per aquesta causa. El bacteri responsable, la Leptospira, troba el seu hàbitat ideal per a reproduir-se en aigües estancades, terres humides i fang contaminat per l'orina o els teixits de rosegadors infectats. Les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses, juntament amb l'acumulació d'aigua als camps i les lleres, han creat un escenari propici per a la seua multiplicació ràpida. Aquest fenomen evidencia una clara tropicalització del nostre entorn més pròxim, afavorint el développement de patògens que abans eren testimonials.
El perill principal d'aquesta malaltia radica en la dificultat del seu diagnòstic primerenc. En la gran majoria de les ocasions, la infecció presenta símptomes inespecífics que es confonen fàcilment amb un quadre gripal comú, fet que provoca que moltes persones afectades no arriben a sol·licitar atenció mèdica o reben tractaments generals. No obstant això, un xicotet percentatge desenvolupa la variant més agressiva, coneguda com a febre de Weil. Aquests quadres greus deriven ràpidament en fallades multiorgàniques, afectant el fetge, els ronyons, el cor i els pulmons, i requereixen un ingrés immediat en les unitats de cures intensives. Sense l'administració urgent d'antibiòtics específics, la malaltia pot resultar mortal. L'augment sobtat d'estos pacients crítics fa sospitar a la comunitat científica que la presència del bacteri està molt més estesa entre la population del que reflecteixen les estadístiques oficials.
Davant d'esta realitat, els llauradors que treballen diàriament als arrossars conformen el col·lectiu més exposat i vulnerable a causa del contacte directe amb l'aigua i el fang. Per a fer front a esta amenaça silenciosa, s'ha posat en marxa una iniciativa conjunta entre equips d'investigació mèdica i el sindicat agrari AVA-Asaja. Al llarg d'este mes s'han programat diverses sessions informatives dirigides exclusivament als professionals de l'agricultura, amb l'objectiu de conscienciar sobre el perill real d'esta malaltia i d'altres patologies emergents transmeses per vectors com mosquits o paparres.
Durant estes jornades, a més de proporcionar pautes de prevenció essencials per al treball segur al camp, s'ofereix als treballadors la possibilitat de participar de manera voluntària en un estudi serològic. Mitjançant una extracció de sang, se pretén detectar la presència d'anticossos en aquells que hagen passat la malaltia sense ser-ne conscients. Aquesta informació serà fonamental per a elaborar un mapa real d'exposició, entendre l'impacte del canvi climàtic en la salut laboral de la zona i dissenyar estratègies eficaces de protecció per als qui mantenen viu el nostre entorn agrari.
Cullera24 · 7 juliol 2026 · 09:25
Tot i que durant els darrers quinze anys les infeccions greus havien estat pràcticament inexistents, la tendència ha fet un gir radical des de 2024. Els registres mèdics de l'Hospital La Fe mostren que, des d'aleshores, s'han atés entre sis i vuit pacients en estat crític per aquesta causa. El bacteri responsable, la Leptospira, troba el seu hàbitat ideal per a reproduir-se en aigües estancades, terres humides i fang contaminat per l'orina o els teixits de rosegadors infectats. Les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses, juntament amb l'acumulació d'aigua als camps i les lleres, han creat un escenari propici per a la seua multiplicació ràpida. Aquest fenomen evidencia una clara tropicalització del nostre entorn més pròxim, afavorint el développement de patògens que abans eren testimonials.
El perill principal d'aquesta malaltia radica en la dificultat del seu diagnòstic primerenc. En la gran majoria de les ocasions, la infecció presenta símptomes inespecífics que es confonen fàcilment amb un quadre gripal comú, fet que provoca que moltes persones afectades no arriben a sol·licitar atenció mèdica o reben tractaments generals. No obstant això, un xicotet percentatge desenvolupa la variant més agressiva, coneguda com a febre de Weil. Aquests quadres greus deriven ràpidament en fallades multiorgàniques, afectant el fetge, els ronyons, el cor i els pulmons, i requereixen un ingrés immediat en les unitats de cures intensives. Sense l'administració urgent d'antibiòtics específics, la malaltia pot resultar mortal. L'augment sobtat d'estos pacients crítics fa sospitar a la comunitat científica que la presència del bacteri està molt més estesa entre la population del que reflecteixen les estadístiques oficials.
Davant d'esta realitat, els llauradors que treballen diàriament als arrossars conformen el col·lectiu més exposat i vulnerable a causa del contacte directe amb l'aigua i el fang. Per a fer front a esta amenaça silenciosa, s'ha posat en marxa una iniciativa conjunta entre equips d'investigació mèdica i el sindicat agrari AVA-Asaja. Al llarg d'este mes s'han programat diverses sessions informatives dirigides exclusivament als professionals de l'agricultura, amb l'objectiu de conscienciar sobre el perill real d'esta malaltia i d'altres patologies emergents transmeses per vectors com mosquits o paparres.
Durant estes jornades, a més de proporcionar pautes de prevenció essencials per al treball segur al camp, s'ofereix als treballadors la possibilitat de participar de manera voluntària en un estudi serològic. Mitjançant una extracció de sang, se pretén detectar la presència d'anticossos en aquells que hagen passat la malaltia sense ser-ne conscients. Aquesta informació serà fonamental per a elaborar un mapa real d'exposició, entendre l'impacte del canvi climàtic en la salut laboral de la zona i dissenyar estratègies eficaces de protecció per als qui mantenen viu el nostre entorn agrari.
Cullera24 · 7 juliol 2026 · 09:25