29 juny
2026
L'Ajuntament aprova la nova ordenança per frenar l'ocupació il·legal i garantir el manteniment dels immobles
La nova normativa municipal exigeix als propietaris, especialment als grans tenidors, assegurar els
habitatges buits, establint un protocol ràpid d'actuació policial combinat amb protecció social
essencial per a les persones vulnerables.
El consistori ha fet
pública hui l'aprovació inicial d'una de les normatives més destacades per a millorar la convivència
veïnal, la salubritat i la seguretat als nostres barris. Es tracta de la nova Ordenança Reguladora de
Conservació i Manteniment d'Immobles i de Mesures de Prevenció contra l'Ocupació Il·legal. Aquest
document, que ja es troba publicat al tauler d'anuncis electrònic per a la seua exposició pública, naix
amb el doble objectiu d'obligar els propietaris a mantindre les seues cases i solars en condicions
òptimes i, alhora, establir un protocol clar i contundent per a evitar l'ocupació no consentida
d'habitatges.
Un dels punts clau de la nova normativa es la pressió que s'exerceix sobre els anomenats grans tenidors, com ara entitats bancàries o propietaris amb més de deu immobles. A partir d'ara, qualsevol habitatge o construcció que romanga en situació de desús durant més de dotze mesos haurà de comptar obligatòriament amb mesures de seguretat reforçades, como ara el tancament segur dels accessos. L'administració local busca així posar fi a la imatge d'edificis a mig construir o cases abandonades que acaben convertint-se en focus d'insalubritat, deteriorament urbà o que faciliten l'entrada de persones alienes a la propietat.
En l'àmbit de la seguretat ciutadana, l'ordenança defineix amb precisió com han d'actuar les forces i cossos de seguretat de l'Estat juntament amb la Policia Local. Si se detecta una ocupació recent i, a través de diverses comprovacions ràpides, es constata que l'immoble no ha arribat a constituir-se com a domicili habitual dels ocupants, els agents podran actuar de manera immediata per a procedir a l'expulsió. Per a determinar aquesta condició de domicili, es verificaran factors com l'empadronament, la titularitat dels subministraments de llum i aigua, o les declaracions del veïnat. Si, per contra, l'espai ja és considerat legalment un domicili, la normativa obliga el propietari a iniciar les mesures judicials de desallotjament en un termini màxim d'un mes.
Lluny de centrar-se exclusivament en mesures punitives o policials, el text normatiu presta una atenció fonamental a la realitat social del municipi. S'estableix una coordinació permanent i mensual entre la policia, el departament d'urbanisme i els Serveis Socials municipals per a protegir els drets de les persones en situació de vulnerabilitat extrema. Es posarà especial vigilància en els casos on es detecte la presència de menors d'edat. Abans de qualsevol actuació que puga generar situacions de desemparament, una comissió d'intervenció social avaluarà cada cas per a diagnosticar les necessitats i oferir alternatives habitacionals dignes. A més, l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un servei de mediació i assessorament jurídic gratuït per a intentar resoldre els conflictes de manera pacífica entre propietaris i ocupants.
Per a garantir l'efectivitat i el compliment d'aquestes normes, el consistori incrementa la seua capacitat de control a través de la inspecció municipal. Els tècnics podran revisar l'estat dels immobles i, en casos de perill evident per a les persones o béns on no es localitze el propietari, l'Ajuntament podrà executar les obres de manteniment de manera subsidiària. Pel que fa a les sancions, la normativa preveu multes econòmiques estructurades segons la gravetat de la infracció: des d'apercebiments i multes de fins a 750 euros per a les faltes lleus, fins a sancions de 3.000 euros per a les considerades molt greus. Dins d'aquesta última categoria s'inclouen accions com desatendre una ordre d'execució municipal per problemes de salubritat, obstaculitzar la tasca dels serveis socials o impedir l'accés a las inspeccions tècniques.
El document aprovat recentment per majoria en sessió plenària també reflecteix la participació ciutadana recollida durant la fase de consulta prèvia. Gràcies a les aportacions veïnals, s'ha ajustat el text per a fer-lo més realista; per exemple, eliminant l'exigència d'instal·lar alarmes connectades directament a la Policia Local, una mesura que no tenia cabuda en l'actual marc legal espanyol de seguretat privada.
Ara, la ciutadania disposa d'un període de trenta dies hàbils, des de la seua publicació, per a presentar noves reclamacions o suggeriments. Si no se'n presenten, l'ordenança quedarà elevada a definitiva automàticament, marcant un abans i un després en la gestió, cura i seguretat del parc immobiliari de la ciutat.
Cullera24 · 29 juny 2026 · 12:35
Un dels punts clau de la nova normativa es la pressió que s'exerceix sobre els anomenats grans tenidors, com ara entitats bancàries o propietaris amb més de deu immobles. A partir d'ara, qualsevol habitatge o construcció que romanga en situació de desús durant més de dotze mesos haurà de comptar obligatòriament amb mesures de seguretat reforçades, como ara el tancament segur dels accessos. L'administració local busca així posar fi a la imatge d'edificis a mig construir o cases abandonades que acaben convertint-se en focus d'insalubritat, deteriorament urbà o que faciliten l'entrada de persones alienes a la propietat.
En l'àmbit de la seguretat ciutadana, l'ordenança defineix amb precisió com han d'actuar les forces i cossos de seguretat de l'Estat juntament amb la Policia Local. Si se detecta una ocupació recent i, a través de diverses comprovacions ràpides, es constata que l'immoble no ha arribat a constituir-se com a domicili habitual dels ocupants, els agents podran actuar de manera immediata per a procedir a l'expulsió. Per a determinar aquesta condició de domicili, es verificaran factors com l'empadronament, la titularitat dels subministraments de llum i aigua, o les declaracions del veïnat. Si, per contra, l'espai ja és considerat legalment un domicili, la normativa obliga el propietari a iniciar les mesures judicials de desallotjament en un termini màxim d'un mes.
Lluny de centrar-se exclusivament en mesures punitives o policials, el text normatiu presta una atenció fonamental a la realitat social del municipi. S'estableix una coordinació permanent i mensual entre la policia, el departament d'urbanisme i els Serveis Socials municipals per a protegir els drets de les persones en situació de vulnerabilitat extrema. Es posarà especial vigilància en els casos on es detecte la presència de menors d'edat. Abans de qualsevol actuació que puga generar situacions de desemparament, una comissió d'intervenció social avaluarà cada cas per a diagnosticar les necessitats i oferir alternatives habitacionals dignes. A més, l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un servei de mediació i assessorament jurídic gratuït per a intentar resoldre els conflictes de manera pacífica entre propietaris i ocupants.
Per a garantir l'efectivitat i el compliment d'aquestes normes, el consistori incrementa la seua capacitat de control a través de la inspecció municipal. Els tècnics podran revisar l'estat dels immobles i, en casos de perill evident per a les persones o béns on no es localitze el propietari, l'Ajuntament podrà executar les obres de manteniment de manera subsidiària. Pel que fa a les sancions, la normativa preveu multes econòmiques estructurades segons la gravetat de la infracció: des d'apercebiments i multes de fins a 750 euros per a les faltes lleus, fins a sancions de 3.000 euros per a les considerades molt greus. Dins d'aquesta última categoria s'inclouen accions com desatendre una ordre d'execució municipal per problemes de salubritat, obstaculitzar la tasca dels serveis socials o impedir l'accés a las inspeccions tècniques.
El document aprovat recentment per majoria en sessió plenària també reflecteix la participació ciutadana recollida durant la fase de consulta prèvia. Gràcies a les aportacions veïnals, s'ha ajustat el text per a fer-lo més realista; per exemple, eliminant l'exigència d'instal·lar alarmes connectades directament a la Policia Local, una mesura que no tenia cabuda en l'actual marc legal espanyol de seguretat privada.
Ara, la ciutadania disposa d'un període de trenta dies hàbils, des de la seua publicació, per a presentar noves reclamacions o suggeriments. Si no se'n presenten, l'ordenança quedarà elevada a definitiva automàticament, marcant un abans i un després en la gestió, cura i seguretat del parc immobiliari de la ciutat.
Cullera24 · 29 juny 2026 · 12:35