29 maig 2026
Una investigadora de Kíev exposa la lluita extrema per salvar el patrimoni botànic dels bombardejos
La responsable del departament de ciques del Jardí Botànic A.V. Fomin de Kíev, comparteix l'esforç extrem del seu equip per protegir espècies úniques del fred i la guerra sense relleu generacional.
El nostre municipi ha rebut recentment una visita de gran rellevància científica i d'un profund calat humà. Les instal·lacions del Jardí Botànic de Cullera, un referent local situat a l'entorn de la carretera de Natzaret-Oliva i conegut per albergar una de les col·leccions botàniques més completes, han obert les seues portes a Larysa Gordziievska, directora del departament de Ciques de l'històric Jardí Botànic A.V. Fomin, institució pertanyent a la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev. Aquesta trobada ha permès estretir llaços entre els especialistes, pero per damunt de tot, ha servit per a apropar a la ciutadania la crítica situació que travessa el patrimoni natural a Ucraïna a causa del conflicte bèl·lic.
Durant el recorregut per l'extens recinte ajardinat de Cullera, que compta amb més de 22.000 metres quadrats i mig centenar de varietats de ciques —una xifra que el situa com un autèntic oasi de biodiversitat—, l'experta ucraïnesa ha deixat constància del seu pas signant en el llibre d'honor de visites de l'entitat local. Aquest gest protocol·lari, rebut amb gran afecte pels responsables de les instal·lacions cullereres, ha donat pas a un intercanvi tècnic fonamental sobre l'estudi i conservació d'aquestes plantes mil·lenàries. No obstant això, el centre de la jornada s'ha traslladat ràpidament cap a la dura realitat quotidiana que enfronta la comunitat investigadora a Europa de l'Est.
La situació a la capital ucraïnesa és extremadament precària. Els continus atacs a les infraestructures estratègiques del país han provocat talls constants en el subministrement elèctric, una manca d'energia que resulta letal per a les col·leccions de plantes tropicals i subtropicals que es troben a Kíev. Aquests exemplars depenen exclusivament de sistemes de climatització artificials per a sobreviure a les rigoroses i baixes temperatures dels hiverns ucraïnesos. Sense electricitat per a calfar els espais, el fred a l'interior dels grans hivernacles assoleix ràpidament nivells crítics que podrien esborrar de colp un treball botànic incalculable i dècades d'investigació biològica.
Davant d'aquest escenari d'emergència, l'equip d'especialistes del jardí de Kíev lluita diàriament per mantenir amb vida les seues col·leccions invaluables. Les mesures adoptades sobre el terreny inclouen la implementació urgent de sistemes de calefacció addicional autònoms per a poder estabilitzar els termòmetres i evitar que les gelades acaben destruint els exemplars més sensibles. És una tasca física contínua i esgotadora que requereix vigilància ininterrompuda sota condicions de màxim perill, on qualsevol xicoteta fallada pot tindre conseqüències irreversibles.
Un dels aspectes més colpidors d'aquesta situació és la falta crònica de relleu generacional a les institucions del país. La mobilització massiva de la ciutadania cap a les zones de conflicte i els efectes de l'èxode han impossibilitat la incorporació de nous investigadors joves per a fer-se càrrec d'aquestes tasques de manteniment. Malgrat la seua avançada edat, Gordziievska continua treballant de manera incombustible al peu del canó, assumint la màxima responsabilitat de la seua àrea i convertint-se en el pilar estructural de l'entitat de Kíev. La seua decisió de no abandonar les instal·lacions reflecteix un compromís absolut i ferm amb la ciència i la conservació de la naturalesa.
Des del recinte botànic del nostre municipi s'ha transmès oficialment una profunda admiració i un missatge inequívoc de solidaritat cap a la investigadora i tot el seu equip. La visita a Cullera no només ha permès compartir coneixements valuosos per a l'evolució de les col·leccions locals, sinó que ha evidenciat de manera punyent l'esforç silenciós d'aquelles persones que, sota l'ombra de l'adversitat i la guerra, protegeixen la biodiversitat. El testimoni de resistència deixat al nostre poble perdurarà en els arxius de l'institució com un autèntic exemple d'inspiració, professionalitat i supervivència.
Cullera24 · 29 maig 2026 · 14:33
Durant el recorregut per l'extens recinte ajardinat de Cullera, que compta amb més de 22.000 metres quadrats i mig centenar de varietats de ciques —una xifra que el situa com un autèntic oasi de biodiversitat—, l'experta ucraïnesa ha deixat constància del seu pas signant en el llibre d'honor de visites de l'entitat local. Aquest gest protocol·lari, rebut amb gran afecte pels responsables de les instal·lacions cullereres, ha donat pas a un intercanvi tècnic fonamental sobre l'estudi i conservació d'aquestes plantes mil·lenàries. No obstant això, el centre de la jornada s'ha traslladat ràpidament cap a la dura realitat quotidiana que enfronta la comunitat investigadora a Europa de l'Est.
La situació a la capital ucraïnesa és extremadament precària. Els continus atacs a les infraestructures estratègiques del país han provocat talls constants en el subministrement elèctric, una manca d'energia que resulta letal per a les col·leccions de plantes tropicals i subtropicals que es troben a Kíev. Aquests exemplars depenen exclusivament de sistemes de climatització artificials per a sobreviure a les rigoroses i baixes temperatures dels hiverns ucraïnesos. Sense electricitat per a calfar els espais, el fred a l'interior dels grans hivernacles assoleix ràpidament nivells crítics que podrien esborrar de colp un treball botànic incalculable i dècades d'investigació biològica.
Davant d'aquest escenari d'emergència, l'equip d'especialistes del jardí de Kíev lluita diàriament per mantenir amb vida les seues col·leccions invaluables. Les mesures adoptades sobre el terreny inclouen la implementació urgent de sistemes de calefacció addicional autònoms per a poder estabilitzar els termòmetres i evitar que les gelades acaben destruint els exemplars més sensibles. És una tasca física contínua i esgotadora que requereix vigilància ininterrompuda sota condicions de màxim perill, on qualsevol xicoteta fallada pot tindre conseqüències irreversibles.
Un dels aspectes més colpidors d'aquesta situació és la falta crònica de relleu generacional a les institucions del país. La mobilització massiva de la ciutadania cap a les zones de conflicte i els efectes de l'èxode han impossibilitat la incorporació de nous investigadors joves per a fer-se càrrec d'aquestes tasques de manteniment. Malgrat la seua avançada edat, Gordziievska continua treballant de manera incombustible al peu del canó, assumint la màxima responsabilitat de la seua àrea i convertint-se en el pilar estructural de l'entitat de Kíev. La seua decisió de no abandonar les instal·lacions reflecteix un compromís absolut i ferm amb la ciència i la conservació de la naturalesa.
Des del recinte botànic del nostre municipi s'ha transmès oficialment una profunda admiració i un missatge inequívoc de solidaritat cap a la investigadora i tot el seu equip. La visita a Cullera no només ha permès compartir coneixements valuosos per a l'evolució de les col·leccions locals, sinó que ha evidenciat de manera punyent l'esforç silenciós d'aquelles persones que, sota l'ombra de l'adversitat i la guerra, protegeixen la biodiversitat. El testimoni de resistència deixat al nostre poble perdurarà en els arxius de l'institució com un autèntic exemple d'inspiració, professionalitat i supervivència.
Cullera24 · 29 maig 2026 · 14:33