27 maig 2026
Homenatge local al mestre Gaietà Ripoll en el bicentenari de la seua execució per la Inquisició
L'Auditori Municipal acull aquest divendres un acte per a recordar el darrer condemnat a mort per les Juntes de Fe, reivindicant la llibertat de pensament i l'educació ciutadana al municipi.
Aquest 2026 es commemoren dos-cents anys de l'execució del mestre Gaietà Ripoll, considerada històricament com la darrera víctima d'un tribunal inquisitorial a l'Estat espanyol. Amb motiu d'aquest rellevant bicentenari, el pròxim divendres 29 de maig, a les 19.30 hores, l'Auditori Municipal acollirà un acte de memòria històrica centrat en la divulgació i la defensa de la llibertat de pensament. La cita, d'accés obert per a tota la ciutadania, servirà per a presentar de forma oficial a la nostra localitat el llibre Ripoll. Mestre, lliurepensador i màrtir. Materials per a la memòria. Aquesta obra documentada és fruit de la rigorosa investigació dels autors Emili Renard i Rafael Solaz, i aprofundeix en els fets que van motivar la sentència condemnatòria contra aquest docent.
La biografia de Gaietà Ripoll està estretament vinculada a l'exercici de l'educació en un període caracteritzat por una forta repressió ideològica. Ripoll exercia de mestre en una escola de xiquets al barri valencià de Russafa, on va ser denunciat per part del veïnat amb l'acusació de no impartir l'ortodòxia catòlica al seu alumnat i no obligar a seguir els rituals religiosos tradicionals. Els càrrecs instruïts assenyalaven les seues conviccions personals deistes i la suposada pràctica de doctrines d'origen francés, percebudes com a liberals i pernicioses per les autoritats eclesiàstiques del moment. Després d'un procés judicial dirigit per les Juntes de Fe —tribunals diocesans que actuaven a la pràctica com una prolongació de l'extinta Inquisició—, el mestre va ser sentenciat a la pena capital.
L'execució formal es va dur a terme el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de València. D'acord amb els documents processals, Ripoll va morir penjat a la forca i, immediatament després, les seues restes mortals van ser introduïdes dins d'un tonell pintat amb flames per a ser soterrades en un descampat situat fora de sòl sagrat. Aquest procediment simbolitzava el foc purificador destinat històricament a la suposada heretgia, evitant l'ús literal de la foguera però mantenint intacte l'estigma públic.
La programació d'aquest acte commemoratiu pren una dimensió cívica especial per al nostre teixit social, ja que naix impulsat per l'associacionisme de la nostra pròpia ciutat. L'esdeveniment està coorganitzat per l'Ajuntament i l'associació Cullera Laica, comptant també amb el suport d'entitats de referència autonòmica com AVALL i València Laica. L'activitat busca anar un pas més enllà de la presentació literària, configurant-se com un espai comunitari de pedagogia sobre l'evolució de les llibertats civils.
El treball que es detallarà a l'Auditori respon a una intensa recerca en múltiples dipòsits documentals, que ha permés als autors localitzar informació fins i tot als Arxius Secrets del Vaticà. El text ajuda els assistents a comprender la mecànica del dogmatisme decimonònic i a analitzar com un marc de control social basat en la por podia desencadenar actuacions estatals letals, precisament quan altres societats europees ja consolidaven els principis de la Il·lustració.
Per a la nostra comunitat veïnal, aquesta cita suposa una oportunitat directa d'apropar-se a un episodi històric de proximitat geogràfica que ajuda a posar en perspectiva els drets fonamentals. L'estudi sobre l'expedient de Gaietà Ripoll dona valor i context a la llibertat de consciència, l'educació crítica i la pluralitat de pensament; valors irrenunciables que formen hui dia la base de la convivència als nostres barris i centres educatius.
Cullera24 · 27 maig 2026 · 18:15
La biografia de Gaietà Ripoll està estretament vinculada a l'exercici de l'educació en un període caracteritzat por una forta repressió ideològica. Ripoll exercia de mestre en una escola de xiquets al barri valencià de Russafa, on va ser denunciat per part del veïnat amb l'acusació de no impartir l'ortodòxia catòlica al seu alumnat i no obligar a seguir els rituals religiosos tradicionals. Els càrrecs instruïts assenyalaven les seues conviccions personals deistes i la suposada pràctica de doctrines d'origen francés, percebudes com a liberals i pernicioses per les autoritats eclesiàstiques del moment. Després d'un procés judicial dirigit per les Juntes de Fe —tribunals diocesans que actuaven a la pràctica com una prolongació de l'extinta Inquisició—, el mestre va ser sentenciat a la pena capital.
L'execució formal es va dur a terme el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de València. D'acord amb els documents processals, Ripoll va morir penjat a la forca i, immediatament després, les seues restes mortals van ser introduïdes dins d'un tonell pintat amb flames per a ser soterrades en un descampat situat fora de sòl sagrat. Aquest procediment simbolitzava el foc purificador destinat històricament a la suposada heretgia, evitant l'ús literal de la foguera però mantenint intacte l'estigma públic.
La programació d'aquest acte commemoratiu pren una dimensió cívica especial per al nostre teixit social, ja que naix impulsat per l'associacionisme de la nostra pròpia ciutat. L'esdeveniment està coorganitzat per l'Ajuntament i l'associació Cullera Laica, comptant també amb el suport d'entitats de referència autonòmica com AVALL i València Laica. L'activitat busca anar un pas més enllà de la presentació literària, configurant-se com un espai comunitari de pedagogia sobre l'evolució de les llibertats civils.
El treball que es detallarà a l'Auditori respon a una intensa recerca en múltiples dipòsits documentals, que ha permés als autors localitzar informació fins i tot als Arxius Secrets del Vaticà. El text ajuda els assistents a comprender la mecànica del dogmatisme decimonònic i a analitzar com un marc de control social basat en la por podia desencadenar actuacions estatals letals, precisament quan altres societats europees ja consolidaven els principis de la Il·lustració.
Per a la nostra comunitat veïnal, aquesta cita suposa una oportunitat directa d'apropar-se a un episodi històric de proximitat geogràfica que ajuda a posar en perspectiva els drets fonamentals. L'estudi sobre l'expedient de Gaietà Ripoll dona valor i context a la llibertat de consciència, l'educació crítica i la pluralitat de pensament; valors irrenunciables que formen hui dia la base de la convivència als nostres barris i centres educatius.
Cullera24 · 27 maig 2026 · 18:15