27 maig 2026
Compromís alerta de l'impacte del megaprojecte de regeneració costanera i reclama garanties
Compromís qüestiona la intervenció milionària al Marenyet i l'Estany. La formació exigeix estudis científics periòdics i adverteix dels greus prejudicis sobre la pesca local a causa de les dragues.
El litoral sud del nostre municipi s'enfronta actualment a una de les intervencions de regeneració costanera més grans de les últimes dècades. Les obres, que es concentren en un tram de vora tres quilòmetres entre la desembocadura del riu Xúquer i la Gola de l'Estany, tenen com a objectiu frenar la greu erosió que pateixen les platges del Marenyet i l'Estany. Amb una inversió estatal que supera els 16 milions d'euros, el projecte preveu abocar més d'un milió de metres cúbics d'arena i la construcció de tres nous espigons. No obstant això, la magnitud de la intervenció ha portat a la coalició Compromís a expressar seriosos dubtes sobre la seua sostenibilitat a llarg termini i a alertar sobre els efectes col·laterals sobre el medi ambient i l'economia local.
La intenció principal d'aquesta macroobra, tal com s'ha anunciat des del Ministeri, és retornar a la costa una fisonomia similar a la que tenia a mitjan segle XX, garantint una amplària mínima de quaranta metres que, en alguns punts, podria superar el centenar. Per a aconseguir-ho, l'arena s'està extraient del fons marí situat davant del cap per a traslladar-la directament a la primera línia de platja. Tot i reconéixer que la necessitat d'actuar contra la regressió del litoral és evident, Compromís adverteix que aquesta estratègia concreta podria resultar ineficaç si no es tenen en compte els efectes derivats del canvi climàtic i l'augment de la virulència dels temporals marítims.
Segons la valoració del grup municipal, el principal risc radica en el fet que el dipòsit massiu d'arena acabe convertint-se en una solució merament temporal, un pedaç que la mar podria engolir ràpidament davant d'un temporal d'alta intensitat o per l'acció constant de la deriva litoral. A més, des de la formació assenyalen que la construcció d'estructures rígides com els tres espigons projectats alterarà el moviment natural dels sediments. Aquesta variació de la dinàmica marina, argumenten, podria no solucionar el problema de fons, sinó simplement traslladar l'erosió a altres trams pròxims del nostre litoral, generant un cicle perillós de dependència de nous farciments periòdics que resultarien costosos per a l'erari públic.
Més enllà dels interrogants mediambientals, Compromís posa el focus en l'impacte social i econòmic de l'obra, que consideren que està afectant negativament un sector tradicional i vital per a la identitat i gastronomia locals: la pesca. Subratllen que les tasques de dragatge intensiu amenacen de modificar dràsticament els fons marins, posant en risc els principals bancs d'arena on històricament ha feinejat la flota. Segons el partit, aquesta situació suposaria un colp molt dur per a la Confraria de Pescadors, un col·lectiu que ja afronta condicions econòmiques complexes.
En aquest sentit, la coalició ha denunciat el que consideren una falta evident de diàleg i de consulta prèvia per part de les administracions amb els professionals de la mar. Emfatitzen que els pescadors adverteixen de la possible alteració d'hàbitats marins sensibles i del risc per al patrimoni subaquàtic de la badia. Compromís insisteix que el perjudici pot estendre's més enllà del municipi, afectant les flotes de ports veïns que comparteixen històricament l'àrea de pesca.
Davant d'aquesta anàlisi de la situació, Compromís reclama establir garanties fermes i demana a les administracions competents un seguiment científic exhaustiu i un pla de manteniment real i transparent. Exigeixen l'elaboració d'estudis morfodinàmics periòdics i actualitzats que avaluen l'estat de la costa després de l'hivern, mesures concretes per a protegir els fons marins, l'articulació de mecanismes per minimitzar els danys a l'activitat pesquera i un control arqueològic rigorós de les zones de dragatge.
L'objectiu final de les reivindicacions de la formació és integrar aquesta inversió milionària dins del que defineixen com una estratègia global, adaptativa i intel·ligent de gestió del litoral. Reclamen una planificació que no es limite a abocar arena de forma artificial, sinó que incloga la restauració ecològica dels sistemes dunars naturals, la reducció racional de la pressió urbanística sobre la costa i accions per a corregir el dèficit estructural de sediments al mar; tot plegat per garantir una protecció eficaç, sostenible i respectuosa amb la ciutadania a llarg termini.
Cullera24 · 27 maig 2026 · 14:22
La intenció principal d'aquesta macroobra, tal com s'ha anunciat des del Ministeri, és retornar a la costa una fisonomia similar a la que tenia a mitjan segle XX, garantint una amplària mínima de quaranta metres que, en alguns punts, podria superar el centenar. Per a aconseguir-ho, l'arena s'està extraient del fons marí situat davant del cap per a traslladar-la directament a la primera línia de platja. Tot i reconéixer que la necessitat d'actuar contra la regressió del litoral és evident, Compromís adverteix que aquesta estratègia concreta podria resultar ineficaç si no es tenen en compte els efectes derivats del canvi climàtic i l'augment de la virulència dels temporals marítims.
Segons la valoració del grup municipal, el principal risc radica en el fet que el dipòsit massiu d'arena acabe convertint-se en una solució merament temporal, un pedaç que la mar podria engolir ràpidament davant d'un temporal d'alta intensitat o per l'acció constant de la deriva litoral. A més, des de la formació assenyalen que la construcció d'estructures rígides com els tres espigons projectats alterarà el moviment natural dels sediments. Aquesta variació de la dinàmica marina, argumenten, podria no solucionar el problema de fons, sinó simplement traslladar l'erosió a altres trams pròxims del nostre litoral, generant un cicle perillós de dependència de nous farciments periòdics que resultarien costosos per a l'erari públic.
Més enllà dels interrogants mediambientals, Compromís posa el focus en l'impacte social i econòmic de l'obra, que consideren que està afectant negativament un sector tradicional i vital per a la identitat i gastronomia locals: la pesca. Subratllen que les tasques de dragatge intensiu amenacen de modificar dràsticament els fons marins, posant en risc els principals bancs d'arena on històricament ha feinejat la flota. Segons el partit, aquesta situació suposaria un colp molt dur per a la Confraria de Pescadors, un col·lectiu que ja afronta condicions econòmiques complexes.
En aquest sentit, la coalició ha denunciat el que consideren una falta evident de diàleg i de consulta prèvia per part de les administracions amb els professionals de la mar. Emfatitzen que els pescadors adverteixen de la possible alteració d'hàbitats marins sensibles i del risc per al patrimoni subaquàtic de la badia. Compromís insisteix que el perjudici pot estendre's més enllà del municipi, afectant les flotes de ports veïns que comparteixen històricament l'àrea de pesca.
Davant d'aquesta anàlisi de la situació, Compromís reclama establir garanties fermes i demana a les administracions competents un seguiment científic exhaustiu i un pla de manteniment real i transparent. Exigeixen l'elaboració d'estudis morfodinàmics periòdics i actualitzats que avaluen l'estat de la costa després de l'hivern, mesures concretes per a protegir els fons marins, l'articulació de mecanismes per minimitzar els danys a l'activitat pesquera i un control arqueològic rigorós de les zones de dragatge.
L'objectiu final de les reivindicacions de la formació és integrar aquesta inversió milionària dins del que defineixen com una estratègia global, adaptativa i intel·ligent de gestió del litoral. Reclamen una planificació que no es limite a abocar arena de forma artificial, sinó que incloga la restauració ecològica dels sistemes dunars naturals, la reducció racional de la pressió urbanística sobre la costa i accions per a corregir el dèficit estructural de sediments al mar; tot plegat per garantir una protecció eficaç, sostenible i respectuosa amb la ciutadania a llarg termini.
Cullera24 · 27 maig 2026 · 14:22