19 maig
2026
Com actuar correctament si trobem un pollet d'ocell a terra durant els mesos de primavera
Amb l'arribada de la
primavera i l'augment progressiu de les temperatures, el cicle reproductiu de l'avifauna es troba en el
seu punt àlgid. Als parcs, places i espais naturals del nostre entorn, és molt freqüent que els veïns es
topen amb xicotets pollets d'ocell que semblen haver caigut del niu i trobar-se desatesos a terra.
Davant d'aquesta situació, la reacció més instintiva i benintencionada de moltes persones és agafar-los
per a protegir-los, però les evidències científiques assenyalen que aquesta acció sol ser totalment
contraproduent.
Les principals organitzacions ornitològiques alerten cada any que arreplegar una cria d'ocell del carrer equival, en la gran majoria dels casos, a un segrest involuntari de l'animal. Moltes de les espècies més comunes que conviuen en l'entorn urbà i periurbà, com ara els teuladins, les merles, les oronetes o els verderols, experimenten un procés d'aprenentatge en el qual els pollets abandonen el niu abans de saber volar perfectament. Durant un període que pot durar diversos dies, aquestes cries romanen mig amagades entre els arbustos o movent-se per terra, mentre els seus progenitors, que sempre es troben a poca distància vigilant, continuen alimentant-les de manera periòdica.
En emportar-se el pollet a casa pensant que està orfe, s'interromp bruscament aquest procés natural d'emancipació. A més a més, la supervivència en captivitat d'aquests xicotets animals és extremadament baixa. La impossibilitat d'oferir-los una dieta adequada a les seues necessitats nutricionals, la manca de les cures específiques que només els seus pares poden proporcionar i l'altíssim nivell d'estrès al qual se sotmet l'animal en un entorn estrany acaben, quasi de manera invariable, amb un desenllaç fatal. Per aquest motiu, la regla general i fonamental quan s'observa una cria amb plomes a terra és no intervindre, no tocar-la i allunyar-se de la zona per a permetre que els pares s'hi acosten amb seguretat.
No obstant això, la regla de no actuar presenta algunes excepcions importants on la intervenció humana està justificada. Si el pollet es troba en una zona de perill imminent per a la seua vida, com ara una carretera amb trànsit rodat, un carrer molt transitat o un indret amb presència de gats i gossos solts, l'actuació correcta passa per agafar-lo amb molta cura i dipositar-lo en un lloc elevat i segur a pocs metres de distància, com pot ser la branca d'un arbre, un test alt o un matoll dens. Els pares, guiats pels reclams sonors de la cria, la localitzaran ràpidament en aquesta nova ubicació segura.
D'altra banda, cal distingir l'estat de desenvolupament de l'ocell. Si l'animal trobat a terra és molt menut, no té cap ploma, presenta el cos recobert de borrissol i manté els ulls tancats, significa que ha caigut del niu de manera prematura i accidental, i per tant és incapaç de sobreviure fora d'ell. En aquest escenari, si és possible localitzar el niu original a la paret o a l'arbre immediat, s'ha d'intentar retornar-lo amb suavitat.
Un cas particular i molt rellevant durant aquesta època és el de les falzies o els falcillots, uns ocells de color fosc que es caracteritzen per tindre unes ales molt llargues i unes potes extremadament curtes. Aquesta anatomia està dissenyada per a passar quasi tota la seua vida a l'aire. Si una falzia cau a terra, és completament incapaç d'alçar el vol per si mateixa, per molt sana que estiga. En aquests casos puntuals, o sempre que qualsevol animal silvestre presente ferides evidents o traumes, és essencial no intentar tractar-los a casa, sinó avisar immediatament al 112 perquè deriven el cas als serveis oficials, que al nostre territori tenen com a instal·lació de referència el Centre de Recuperació de Fauna de El Saler.
La rica biodiversitat del nostre municipi, que s'estén des del teixit urbà dels diferents barris fins als paratges protegits de l'Estany, els marges fluvials del riu Xúquer, les zones de la Marjal o els voltants de la Muntanya de les Raboses, requereix una ciutadania conscient i respectuosa amb els delicats processos naturals. Informar-se correctament sobre com conviure amb la fauna local evita danys innecessaris als ecosistemes que ens envolten i permet que les noves generacions d'ocells completen el seu cicle vital de manera natural, garantint així la salut mediambiental i la riquesa ornitològica de la nostra ciutat.
Cullera24 · 19 maig 2026 · 17:27
Les principals organitzacions ornitològiques alerten cada any que arreplegar una cria d'ocell del carrer equival, en la gran majoria dels casos, a un segrest involuntari de l'animal. Moltes de les espècies més comunes que conviuen en l'entorn urbà i periurbà, com ara els teuladins, les merles, les oronetes o els verderols, experimenten un procés d'aprenentatge en el qual els pollets abandonen el niu abans de saber volar perfectament. Durant un període que pot durar diversos dies, aquestes cries romanen mig amagades entre els arbustos o movent-se per terra, mentre els seus progenitors, que sempre es troben a poca distància vigilant, continuen alimentant-les de manera periòdica.
En emportar-se el pollet a casa pensant que està orfe, s'interromp bruscament aquest procés natural d'emancipació. A més a més, la supervivència en captivitat d'aquests xicotets animals és extremadament baixa. La impossibilitat d'oferir-los una dieta adequada a les seues necessitats nutricionals, la manca de les cures específiques que només els seus pares poden proporcionar i l'altíssim nivell d'estrès al qual se sotmet l'animal en un entorn estrany acaben, quasi de manera invariable, amb un desenllaç fatal. Per aquest motiu, la regla general i fonamental quan s'observa una cria amb plomes a terra és no intervindre, no tocar-la i allunyar-se de la zona per a permetre que els pares s'hi acosten amb seguretat.
No obstant això, la regla de no actuar presenta algunes excepcions importants on la intervenció humana està justificada. Si el pollet es troba en una zona de perill imminent per a la seua vida, com ara una carretera amb trànsit rodat, un carrer molt transitat o un indret amb presència de gats i gossos solts, l'actuació correcta passa per agafar-lo amb molta cura i dipositar-lo en un lloc elevat i segur a pocs metres de distància, com pot ser la branca d'un arbre, un test alt o un matoll dens. Els pares, guiats pels reclams sonors de la cria, la localitzaran ràpidament en aquesta nova ubicació segura.
D'altra banda, cal distingir l'estat de desenvolupament de l'ocell. Si l'animal trobat a terra és molt menut, no té cap ploma, presenta el cos recobert de borrissol i manté els ulls tancats, significa que ha caigut del niu de manera prematura i accidental, i per tant és incapaç de sobreviure fora d'ell. En aquest escenari, si és possible localitzar el niu original a la paret o a l'arbre immediat, s'ha d'intentar retornar-lo amb suavitat.
Un cas particular i molt rellevant durant aquesta època és el de les falzies o els falcillots, uns ocells de color fosc que es caracteritzen per tindre unes ales molt llargues i unes potes extremadament curtes. Aquesta anatomia està dissenyada per a passar quasi tota la seua vida a l'aire. Si una falzia cau a terra, és completament incapaç d'alçar el vol per si mateixa, per molt sana que estiga. En aquests casos puntuals, o sempre que qualsevol animal silvestre presente ferides evidents o traumes, és essencial no intentar tractar-los a casa, sinó avisar immediatament al 112 perquè deriven el cas als serveis oficials, que al nostre territori tenen com a instal·lació de referència el Centre de Recuperació de Fauna de El Saler.
La rica biodiversitat del nostre municipi, que s'estén des del teixit urbà dels diferents barris fins als paratges protegits de l'Estany, els marges fluvials del riu Xúquer, les zones de la Marjal o els voltants de la Muntanya de les Raboses, requereix una ciutadania conscient i respectuosa amb els delicats processos naturals. Informar-se correctament sobre com conviure amb la fauna local evita danys innecessaris als ecosistemes que ens envolten i permet que les noves generacions d'ocells completen el seu cicle vital de manera natural, garantint així la salut mediambiental i la riquesa ornitològica de la nostra ciutat.
Cullera24 · 19 maig 2026 · 17:27