16 maig
2026
Els arrossers s'enfronten a la campanya de sembra més cara de la història
L'increment dels costos de producció, impulsat pel gasoil i els fertilitzants, ofega la rentabilitat dels llauradors locals i posa en risc el futur mediambiental i econòmic de la marjal.
La campanya de la sembra de l'arròs, un dels moments més esperats i transcendents per al calendari agrícola i paisatgístic del nostre entorn, arranca enguany marcada per una pressió econòmica sense precedents. Segons les dades emeses per l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), els professionals del sector hauran de fer front a la campanya més cara de la història, assumint un sobrecost estimat en tres milions d'euros en el conjunt de les terres vinculades a l'Albufera respecte a l'exercici anterior.
Aquest increment, que xifra la pujada global dels costos de producció prop d'un 7%, suposa un impacte sever per a la rentabilitat de les explotacions arrosseres, moltes de les quals estan en mans de famílies de Cullera que treballen la marjal ininterrompudament de generació en generació. La viabilitat d'aquest conreu, fonamental no només per a l'economia primària local si no també per a la preservació mediambiental, es troba actualment en una situació d'alta vulnerabilitat.
L'encariment de la campanya respon a una combinació de factors macroeconòmics que incideixen directament en el dia a dia dels llauradors. El principal detonant és l'escalada de preus del gasoil agrícola, estretament vinculada a les recents tensions geopolítiques internacionals i a la inestabilitat dels mercats energètics. La maquinària necessària per a preparar la terra abans de la inundació dels camps i per a dur a terme la sembra posterior requereix un consum intensiu de combustible, la qual cosa dispara les despeses diàries des del primer moment en què el tractor xafa l'horta.
A aquesta pujada del carburant cal sumar-li un augment significatiu en el cost dels fertilitzants, productes que resulten indispensables per a garantir un rendiment òptim de la terra i mantenir els estàndards de qualitat del gra. En paral·lel, els agricultors també han d'assumir enguany factures superiors per l'adquisició de les llavors i per la mà d'obra necessàura per a complementar els treballs mecanitzats en les etapes inicials del cultiu. Tot plegat conforma un escenari que ofega els marges de benefici del sector.
L'impacte d'aquesta conjuntura transcendeix l'àmbit exclusivament agrari per a endinsar-se en la realitat social i mediambiental de Cullera. Les terres de cultiu d'arròs actuen com un filtre verd vital per a la salut de l'Albufera i configuren un hàbitat de refugi i alimentació per a milers d'aus. Una reducció de les zones cultivades a causa de la falta de rentabilitat econòmica tindria conseqüències molt greus per a aquest fràgil ecosistema protegit. A més a més, el cicle de l'arròs és la base de la identitat cultural i gastronòmica del municipi; sense un sector agrícola sostingut, una part essencial del patrimoni local es veu compromesa.
En l'àmbit econòmic de proximitat, la disminució del poder adquisitiu dels productors té un efecte dòmino sobre el teixit comercial del municipi. Els tallers de reparació de maquinària, els magatzems de subministraments agrícoles i altres serveis locals es veuen directament afectats quan el motor primari de la zona redueix la seua capacitat d'inversió. A això se li afig la dificultat històrica del sector local per a traslladar aquests sobrecostos al preu final de venda, a causa de la forta competència de les importacions de països tercers.
La sembra ja està en marxa i els camps del nostre terme municipal reflecteixen el clàssic paisatge d'espills d'aigua que marca l'inici del cicle. Tot i el compromís dels professionals de la terra per garantir la collita d'enguany, la pressió dels costos imposa un repte majúscul que evidencia la necessitat d'estabilitat per a un sector clau en el manteniment del paisatge i la vida de la localitat.
Cullera24 · 16 maig 2026 · 19:41
Aquest increment, que xifra la pujada global dels costos de producció prop d'un 7%, suposa un impacte sever per a la rentabilitat de les explotacions arrosseres, moltes de les quals estan en mans de famílies de Cullera que treballen la marjal ininterrompudament de generació en generació. La viabilitat d'aquest conreu, fonamental no només per a l'economia primària local si no també per a la preservació mediambiental, es troba actualment en una situació d'alta vulnerabilitat.
L'encariment de la campanya respon a una combinació de factors macroeconòmics que incideixen directament en el dia a dia dels llauradors. El principal detonant és l'escalada de preus del gasoil agrícola, estretament vinculada a les recents tensions geopolítiques internacionals i a la inestabilitat dels mercats energètics. La maquinària necessària per a preparar la terra abans de la inundació dels camps i per a dur a terme la sembra posterior requereix un consum intensiu de combustible, la qual cosa dispara les despeses diàries des del primer moment en què el tractor xafa l'horta.
A aquesta pujada del carburant cal sumar-li un augment significatiu en el cost dels fertilitzants, productes que resulten indispensables per a garantir un rendiment òptim de la terra i mantenir els estàndards de qualitat del gra. En paral·lel, els agricultors també han d'assumir enguany factures superiors per l'adquisició de les llavors i per la mà d'obra necessàura per a complementar els treballs mecanitzats en les etapes inicials del cultiu. Tot plegat conforma un escenari que ofega els marges de benefici del sector.
L'impacte d'aquesta conjuntura transcendeix l'àmbit exclusivament agrari per a endinsar-se en la realitat social i mediambiental de Cullera. Les terres de cultiu d'arròs actuen com un filtre verd vital per a la salut de l'Albufera i configuren un hàbitat de refugi i alimentació per a milers d'aus. Una reducció de les zones cultivades a causa de la falta de rentabilitat econòmica tindria conseqüències molt greus per a aquest fràgil ecosistema protegit. A més a més, el cicle de l'arròs és la base de la identitat cultural i gastronòmica del municipi; sense un sector agrícola sostingut, una part essencial del patrimoni local es veu compromesa.
En l'àmbit econòmic de proximitat, la disminució del poder adquisitiu dels productors té un efecte dòmino sobre el teixit comercial del municipi. Els tallers de reparació de maquinària, els magatzems de subministraments agrícoles i altres serveis locals es veuen directament afectats quan el motor primari de la zona redueix la seua capacitat d'inversió. A això se li afig la dificultat històrica del sector local per a traslladar aquests sobrecostos al preu final de venda, a causa de la forta competència de les importacions de països tercers.
La sembra ja està en marxa i els camps del nostre terme municipal reflecteixen el clàssic paisatge d'espills d'aigua que marca l'inici del cicle. Tot i el compromís dels professionals de la terra per garantir la collita d'enguany, la pressió dels costos imposa un repte majúscul que evidencia la necessitat d'estabilitat per a un sector clau en el manteniment del paisatge i la vida de la localitat.
Cullera24 · 16 maig 2026 · 19:41