12 maig 2026
El refugi antiaeri del Far obri les seues portes com a nou espai de memòria
El refugi de 1938 obri les seues portes després d'una restauració profunda finançada per la Diputació, oferint un recorregut didàctic per la defensa costanera i la història bèl·lica del litoral.
El pròxim divendres 15 de maig, a les 12.00 hores, s'habilitarà oficialment per a la visita pública el conjunt defensiu del refugi antiaeri i costaner del Far. Aquesta infraestructura, datada originalment l'any 1938, se situa en una posició estratègica de l'emblemàtic mirador, consolidant-se com un dels punts de major valor patrimonial vinculats a la memòria de la Guerra Civil en tota la comarca. La posada en marxa d'aquest espai permetrà recuperar una part fonamental del llegat històric local que, fins ara, havia romàs ocult o inaccessible per a la gran majority de la població.
La recuperació d'aquest enclavament ha estat possible gràcies a una ambiciosa intervenció de restauració finançada per la Diputació de València. Les tasques de rehabilitació no s'han limitat a la neteja de l'entorn, sinó que han inclòs un minuciós procés de consolidació estructural per a garantir la total seguretat dels futurs visitants. S'han instal·lat sistemes d'il·luminació adequats que no alteren l'atmosfera original i s'ha procedit a la senyalització informativa de tot el recorregut, facilitant així una interpretació clara dels elements arquitectònics que narren un dels episodis més complexos del segle XX a les nostres terres.
L'origen d'aquest conjunt defensiu es remunta a un moment crític del conflicte bèl·lic, quan la instal·lació del Govern de la República a la ciutat de València va convertir tot el litoral pròxim en un objectiu prioritari per a les forces aèries i navals de l'exèrcit revoltat. La costa mediterrània patia aleshores un assetjament constant, especialment per part de l'aviació legionària italiana, que operava amb total impunitat des de les bases situades a les illes Balears. Davant d'aquesta amenaça latent, es va dissenyar i executar amb rapidesa una xarxa de fortificacions, nius de metralladores i punts de vigilància per a protegir tant la població civil com els punts logístics de la línia de costa.
L'estructura recuperada destaca per la seua singular tipologia dual, una característica poc comuna en altres construccions de l'època. D'una banda, funcionava com a refugi per a protegir la guarnició i la població pròxima dels bombardejos que buscaven desarticular les comunicacions marítimes. D'una altra, actuava com a bateria costanera i lloc d'observació privilegiat. La seua ubicació geogràfica no és casual: des d'aquest punt es domina visualment tota la badia, un factor que resultava clau per a l'alerta primerenca davant l'aproximació de naus enemigues que buscaven castigar les infraestructures estratègiques del litoral.
Tècnicament, el refugi és un exemple de l'enginyeria militar de l'època, construït amb formigó armat i galeries excavades que seguien traçats en zig-zag per a minimitzar els efectes de les ones expansives en cas d'impacte directe. Els treballs de recuperació han permés traure a la llum detalls constructius que expliquen com s'organitzava la vida i la defensa en aquests espais confinats, des dels sistemes de ventilació natural fins a les zones destinades al descans de la tropa encarregada de la vigilància del cel i la mar.
L'espai que ara s'inaugura no és només una fita arquitectònica, sinó un potent recurs didàctic que ajuda a entendre la transformació del paisatge durant el període de guerra. La integració d'aquest refugi en l'oferta cultural i museística local permetrà conéixer de prop la duresa de la vida en la rereguarda i l'enorme esforç d'enginyeria civil que es va dur a terme en condicions d'extrema precarietat i sota l'amenaça del cel. Amb aquesta obertura, es tanca un cicle de recuperació que torna a la ciutadania un fragment viu de la seua pròpia història, dignificant la memòria d'aquells que van projectar, construir i utilitzar aquestes instal·lacions en temps de setge, convertint un lloc de guerra en un espai de pau, cultura i aprenentatge.
Cullera24 · 12 maig 2026 · 13:03
La recuperació d'aquest enclavament ha estat possible gràcies a una ambiciosa intervenció de restauració finançada per la Diputació de València. Les tasques de rehabilitació no s'han limitat a la neteja de l'entorn, sinó que han inclòs un minuciós procés de consolidació estructural per a garantir la total seguretat dels futurs visitants. S'han instal·lat sistemes d'il·luminació adequats que no alteren l'atmosfera original i s'ha procedit a la senyalització informativa de tot el recorregut, facilitant així una interpretació clara dels elements arquitectònics que narren un dels episodis més complexos del segle XX a les nostres terres.
L'origen d'aquest conjunt defensiu es remunta a un moment crític del conflicte bèl·lic, quan la instal·lació del Govern de la República a la ciutat de València va convertir tot el litoral pròxim en un objectiu prioritari per a les forces aèries i navals de l'exèrcit revoltat. La costa mediterrània patia aleshores un assetjament constant, especialment per part de l'aviació legionària italiana, que operava amb total impunitat des de les bases situades a les illes Balears. Davant d'aquesta amenaça latent, es va dissenyar i executar amb rapidesa una xarxa de fortificacions, nius de metralladores i punts de vigilància per a protegir tant la població civil com els punts logístics de la línia de costa.
L'estructura recuperada destaca per la seua singular tipologia dual, una característica poc comuna en altres construccions de l'època. D'una banda, funcionava com a refugi per a protegir la guarnició i la població pròxima dels bombardejos que buscaven desarticular les comunicacions marítimes. D'una altra, actuava com a bateria costanera i lloc d'observació privilegiat. La seua ubicació geogràfica no és casual: des d'aquest punt es domina visualment tota la badia, un factor que resultava clau per a l'alerta primerenca davant l'aproximació de naus enemigues que buscaven castigar les infraestructures estratègiques del litoral.
Tècnicament, el refugi és un exemple de l'enginyeria militar de l'època, construït amb formigó armat i galeries excavades que seguien traçats en zig-zag per a minimitzar els efectes de les ones expansives en cas d'impacte directe. Els treballs de recuperació han permés traure a la llum detalls constructius que expliquen com s'organitzava la vida i la defensa en aquests espais confinats, des dels sistemes de ventilació natural fins a les zones destinades al descans de la tropa encarregada de la vigilància del cel i la mar.
L'espai que ara s'inaugura no és només una fita arquitectònica, sinó un potent recurs didàctic que ajuda a entendre la transformació del paisatge durant el període de guerra. La integració d'aquest refugi en l'oferta cultural i museística local permetrà conéixer de prop la duresa de la vida en la rereguarda i l'enorme esforç d'enginyeria civil que es va dur a terme en condicions d'extrema precarietat i sota l'amenaça del cel. Amb aquesta obertura, es tanca un cicle de recuperació que torna a la ciutadania un fragment viu de la seua pròpia història, dignificant la memòria d'aquells que van projectar, construir i utilitzar aquestes instal·lacions en temps de setge, convertint un lloc de guerra en un espai de pau, cultura i aprenentatge.
Cullera24 · 12 maig 2026 · 13:03