12 maig 2026
La defensa de l'escola pública pren el carrer en l'inici de la vaga indefinida
La comunitat escolar es concentra a la plaça d'Espanya amb suport institucional per a reclamar millores estructurals i laborals en l'inici d'una aturada històrica i indefinida a tot el territori.
La mobilització per la defensa de l'ensenyament públic ha pres els carrers en una jornada històrica, marcada per l'inici de la primera vaga educativa de caràcter indefinit que es viu al territori valencià en les últimes dècades. La comunitat escolar local, formada per docents, famílies i alumnat, s'ha concentrat de forma multitudinària a la plaça d'Espanya per a visibilitzar el malestar del sector i exigir solucions immediates a les necessitats estructurals dels centres educatius.
Durant la concentració, que ha transcorregut en un ambient reivindicatiu i on ha predominat el color verd com a símbol històric de la defensa de l'escola pública, s'ha procedit a la lectura de diversos manifestos. Aquests textos han servit per a traslladar als assistents les principals demandes de la comunitat educativa i evidenciar la unió de tots els agents implicats. L'acte ha comptat amb un marcat suport institucional, materialitzat en la presència de l'alcalde Jordi Mayor i de diversos representants de l'equip de govern local, els quals han acompanyat els manifestants durant la jornada de protesta.
Aquesta aturada indefinida, impulsada pels principals sindicats educatius a escala autonòmica, arriba després d'una sèrie de negociacions fallides amb la Conselleria d'Educació. Els motius centrals de la mobilització rauen en la necessitat d'una reducció efectiva de les ràtios d'alumnes per aula, la urgència de millorar i modernitzar les infraestructures i l'ampliació de les plantilles de professorat. Així mateix, el col·lectiu docent exigeix la recuperació del poder adquisitiu perdut durant els últims anys i rebutja les darreres propostes salarials de l'administració per considerar-les del tot insuficients per a pal·liar l'estancament retributiu.
L'impacte de la vaga als centres escolars de la localitat s'ha fet notar des de primera hora del matí. Les xifres de seguiment reflecteixen la disparitat habitual en aquest tipus de convocatòries: mentre que l'administració autonòmica xifra la participació general al voltant del 50%, les organitzacions sindicals eleven l'aturada a més del 80% de la plantilla docent. Tot i la paralització de l'activitat lectiva ordinària, els col·legis i instituts han garantit l'obertura i l'atenció a l'alumnat mitjançant els serveis mínims establerts prèviament.
En aquest sentit, la fixació dels serveis mínims ha estat un dels aspectes logístics més complexos de la jornada, especialment pel que fa a l'obligatorietat de garantir la docència completa a l'alumnat de segon de Batxillerat. Aquesta mesura s'ha aplicat de forma estricta per assegurar que els estudiants que s'enfronten pròximament a les proves d'accés a la universitat (EVAU) no vegen compromesa la seua avaluació ni la seua preparació acadèmica, un criteri que recentment ha estat avalat pels tribunals de justícia.
Amb la declaració de vaga indefinida en marxa, la normalitat a les aules queda a l'espera de possibles avanços en la mesa de negociació entre els representants dels treballadors i la Generalitat. Mentrestant, les associacions de famílies han hagut de començar a reorganitzar les rutines diàries de conciliació davant d'un escenari de mobilitzacions contínues que busca marcar un punt d'inflexió decisiu en el futur del sistema educatiu públic.
Durant la concentració, que ha transcorregut en un ambient reivindicatiu i on ha predominat el color verd com a símbol històric de la defensa de l'escola pública, s'ha procedit a la lectura de diversos manifestos. Aquests textos han servit per a traslladar als assistents les principals demandes de la comunitat educativa i evidenciar la unió de tots els agents implicats. L'acte ha comptat amb un marcat suport institucional, materialitzat en la presència de l'alcalde Jordi Mayor i de diversos representants de l'equip de govern local, els quals han acompanyat els manifestants durant la jornada de protesta.
Aquesta aturada indefinida, impulsada pels principals sindicats educatius a escala autonòmica, arriba després d'una sèrie de negociacions fallides amb la Conselleria d'Educació. Els motius centrals de la mobilització rauen en la necessitat d'una reducció efectiva de les ràtios d'alumnes per aula, la urgència de millorar i modernitzar les infraestructures i l'ampliació de les plantilles de professorat. Així mateix, el col·lectiu docent exigeix la recuperació del poder adquisitiu perdut durant els últims anys i rebutja les darreres propostes salarials de l'administració per considerar-les del tot insuficients per a pal·liar l'estancament retributiu.
L'impacte de la vaga als centres escolars de la localitat s'ha fet notar des de primera hora del matí. Les xifres de seguiment reflecteixen la disparitat habitual en aquest tipus de convocatòries: mentre que l'administració autonòmica xifra la participació general al voltant del 50%, les organitzacions sindicals eleven l'aturada a més del 80% de la plantilla docent. Tot i la paralització de l'activitat lectiva ordinària, els col·legis i instituts han garantit l'obertura i l'atenció a l'alumnat mitjançant els serveis mínims establerts prèviament.
En aquest sentit, la fixació dels serveis mínims ha estat un dels aspectes logístics més complexos de la jornada, especialment pel que fa a l'obligatorietat de garantir la docència completa a l'alumnat de segon de Batxillerat. Aquesta mesura s'ha aplicat de forma estricta per assegurar que els estudiants que s'enfronten pròximament a les proves d'accés a la universitat (EVAU) no vegen compromesa la seua avaluació ni la seua preparació acadèmica, un criteri que recentment ha estat avalat pels tribunals de justícia.
Amb la declaració de vaga indefinida en marxa, la normalitat a les aules queda a l'espera de possibles avanços en la mesa de negociació entre els representants dels treballadors i la Generalitat. Mentrestant, les associacions de famílies han hagut de començar a reorganitzar les rutines diàries de conciliació davant d'un escenari de mobilitzacions contínues que busca marcar un punt d'inflexió decisiu en el futur del sistema educatiu públic.