El TSJ valencià anul·la l'enviament d'aigua entre el Xúquer i el Vinalopó desde Cullera
4 maig 2026
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emès una resolució que anul·la la transferència d'aigua del riu Xúquer cap al sistema Vinalopó-Alacantí aprovada al febrer del 2024. La sentència, dictada per la secció quarta de la sala contenciosa administrativa, conclou que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va autoritzar l'enviament de cabals des de l'assut de la Marquesa, a Cullera, fins a Villena sense disposar d'un pla anual d'explotació previ. Aquest requisit és un imperatiu establert per la normativa hidrològica.
El procediment judicial s'origina per un recurs de l'associació Xúquer Viu contra diverses decisions administratives relacionades amb el funcionament d'aquesta infraestructura hidràulica. L'anàlisi duta a terme pels magistrats estableix una diferència jurídica clara entre el marc general de funcionament de l'obra i les autoritzacions puntuals emeses per a moure els cabals.
D'una banda, el tribunal valida l'acord marc general. La sentència manté la vigència del conveni original de l'any 2007 i de la seua addenda, signada a finals de l'any 2023 entre la Confederació Hidrogràfica i la Societat Aigües del Xúquer SA. Aquests documents són els encarregats de regular el finançament i l'explotació de la conducció principal. L'argument central per a validar aquest conveni es basa en l'alt cost de l'obra, la qual va superar els 250 milions d'euros mitjançant fons estatals i europeus. La legislació actual d'aigües obliga a recuperar els costos de les infraestructures i a repercutir-los en els usuaris finals. El tribunal constata que resulta inviable complir amb aquesta obligació de devolució financera en terminis curts de quatre o vuit anys, fet que justifica plenament la durada prolongada de l'acord per a l'explotació del servei.
D'altra banda, la decisió judicial tomba per complet les resolucions concretes del 12 i 16 de febrer de 2024. Aquestes decisions permetien la captació d'aigües superficials en el tram final del riu per a portar-les cap a les comarques del sud, una acció dissenyada per a pal·liar la sobreexplotació històrica dels aqüífers subterranis del Vinalopó. El motiu exacte de l'anul·lació és l'incompliment de l'article 53.3 del Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer. Aquest precepte exigeix redactar i aprovar un pla anual d'explotació abans de donar llum verda a qualsevol derivació d'aigua. La sentència confirma que aquest pla no existia en el moment d'autoritzar l'enviament d'aigua durant l'any 2024, i detalla que el document tècnic requerit no es va aprovar oficialment fins al febrer de l'any 2025. Per a la sala, l'existència d'aquest pla de funcionament és un element substancial i completament imprescindible per a permetre el pas de l'aigua.
La sentència impacta de manera directa en la gestió dels recursos hídrics al territori. L'obra del transvasament interconnecta zones amb realitats diferents i la seua utilització implica quadrar les necessitats d'abastament i de reg de les comarques receptores amb el manteniment dels cabals ecològics necessaris per a l'equilibri del riu Xúquer abans de la seua desembocadura a la mar.
La resolució emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no tanca la via judicial. Contra aquesta decisió hi ha la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem. Mentre el cas puga tindre recorregut legal, la infraestructura hidràulica manté la seua cobertura vigent quant al finançament, però qualsevol administració implicada haurà de condicionar les futures autoritzacions de derivació d'aigua a l'aprovació i existència prèvia d'un pla anual d'explotació, tal com marca la normativa vigent.
El procediment judicial s'origina per un recurs de l'associació Xúquer Viu contra diverses decisions administratives relacionades amb el funcionament d'aquesta infraestructura hidràulica. L'anàlisi duta a terme pels magistrats estableix una diferència jurídica clara entre el marc general de funcionament de l'obra i les autoritzacions puntuals emeses per a moure els cabals.
D'una banda, el tribunal valida l'acord marc general. La sentència manté la vigència del conveni original de l'any 2007 i de la seua addenda, signada a finals de l'any 2023 entre la Confederació Hidrogràfica i la Societat Aigües del Xúquer SA. Aquests documents són els encarregats de regular el finançament i l'explotació de la conducció principal. L'argument central per a validar aquest conveni es basa en l'alt cost de l'obra, la qual va superar els 250 milions d'euros mitjançant fons estatals i europeus. La legislació actual d'aigües obliga a recuperar els costos de les infraestructures i a repercutir-los en els usuaris finals. El tribunal constata que resulta inviable complir amb aquesta obligació de devolució financera en terminis curts de quatre o vuit anys, fet que justifica plenament la durada prolongada de l'acord per a l'explotació del servei.
D'altra banda, la decisió judicial tomba per complet les resolucions concretes del 12 i 16 de febrer de 2024. Aquestes decisions permetien la captació d'aigües superficials en el tram final del riu per a portar-les cap a les comarques del sud, una acció dissenyada per a pal·liar la sobreexplotació històrica dels aqüífers subterranis del Vinalopó. El motiu exacte de l'anul·lació és l'incompliment de l'article 53.3 del Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer. Aquest precepte exigeix redactar i aprovar un pla anual d'explotació abans de donar llum verda a qualsevol derivació d'aigua. La sentència confirma que aquest pla no existia en el moment d'autoritzar l'enviament d'aigua durant l'any 2024, i detalla que el document tècnic requerit no es va aprovar oficialment fins al febrer de l'any 2025. Per a la sala, l'existència d'aquest pla de funcionament és un element substancial i completament imprescindible per a permetre el pas de l'aigua.
La sentència impacta de manera directa en la gestió dels recursos hídrics al territori. L'obra del transvasament interconnecta zones amb realitats diferents i la seua utilització implica quadrar les necessitats d'abastament i de reg de les comarques receptores amb el manteniment dels cabals ecològics necessaris per a l'equilibri del riu Xúquer abans de la seua desembocadura a la mar.
La resolució emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no tanca la via judicial. Contra aquesta decisió hi ha la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem. Mentre el cas puga tindre recorregut legal, la infraestructura hidràulica manté la seua cobertura vigent quant al finançament, però qualsevol administració implicada haurà de condicionar les futures autoritzacions de derivació d'aigua a l'aprovació i existència prèvia d'un pla anual d'explotació, tal com marca la normativa vigent.