L’hostaleria demana menys burocràcia i aposta per un turisme de tot l’any

El fòrum d'economia "Més que Empreses" ha servit com a escenari per a analitzar la realitat d'un dels motors econòmics més potents de la zona: l'hostaleria. En esta trobada s'han posat damunt la taula dades i situacions que marquen el dia a dia dels negocis, des de les traves administratives fins als projectes d'infraestructures que busquen canviar la cara de la costa en els pròxims anys. Un dels punts clau que s'han tractat és la dificultat administrativa que afronten els hostalers. Actualment, el procés per a demanar qualsevol ajuda pública o subvenció implica una càrrega documental que moltes empreses, sobretot les més xicotetes i familiars, no poden gestionar fàcilment. Esta complexitat fa que, en moltes ocasions, fons destinats a la millora de la competitivitat o a la digitalització es queden sense utilitzar o arriben amb molt de retard. Les dades del sector indiquen que la simplificació dels tràmits és una demanda generalitzada per a agilitzar la col·laboració entre l'administració i el sector privat. La necessitat de reduir el temps de resposta en les llicències i en la resolució d'expedients es considera fonamental per a no frenar les inversions que els empresaris volen fer en els seus establiments. L'economia de l'hostaleria també està marcada per una pressió fiscal que el sector descriu com a elevada. El cost dels impostos, sumat a l'increment generalitzat dels preus de les matèries primeres i l'energia, redueix els marges de benefici dels restauradors i hotelers. Esta situació es dona en un context on el sector continua sent la principal font d'ocupació i riquesa per a moltes famílies de la zona. A més, s'ha assenyalat un augment significatiu en la incidència de les baixes laborals. Este fenomen afecta directament l'organització dels torns i la qualitat del servici, especialment en moments de màxima afluència de clients. La gestió d'estes absències suposa un esforç extra per a les plantilles que han de cobrir els llocs vacants de manera urgent, sovint amb dificultats per a trobar personal de reforç en un mercat laboral ja de per si complicat per a este sector. Pel que fa a les infraestructures, el projecte del nou passeig marítim se situa com la gran esperança per al futur pròxim. Esta obra no és només un canvi estètic, sinó una aposta estratègica per a modernitzar la imatge de la destinació. Es preveu que el nou disseny integre millor els espais de vianants, les terrasses i l'accés a la platja, creant un entorn molt més atractiu per als visitants i més funcional per als negocis que hi ha a primera línia. L'objectiu d'esta gran inversió és que el passeig es convertisca en un referent en tota la Comunitat Valenciana. Es busca que este espai siga utilitzable durant tot l'any i no només durant els mesos d'estiu, la qual cosa enllaça amb un dels grans reptes històrics del turisme local: la desestacionalització. L'hostaleria local està fent passos cap a un model que permeta mantenir l'activitat més enllà dels mesos de juliol i agost. Les dades d'ocupació fora de la temporada alta mostren que encara hi ha marge de creixement. Per a aconseguir-ho, s'estan potenciant altres tipus de turisme, com el gastronòmic, el de congressos o el cultural, que porten visitants durant els caps de setmana de tardor i hivern. L'aposta per infraestructures de qualitat i la millora de l'oferta de servicis són les eines que el sector considera clau per a consolidar esta tendència. La idea és que l'activitat hostalera no siga intermitent, sinó que es mantinga estable per a garantir llocs de treball més duradors i una economia local més forta i preparada per als canvis del mercat.