Europa finança la restauració de la muralla del Castell danyada per la DANA
22 abril 2026
El Fons de Solidaritat de la Unió Europea (FSUE) ha formalitzat una assignació de 111.319 euros destinada a sufragar els costos de la rehabilitació d'emergència del castell de Cullera. Aquesta infraestructura defensiva va patir danys estructurals severs a conseqüència de les precipitacions torrencials derivades de l'episodi de DANA registrat a la tardor de l'any 2024. La transferència de fons permet compensar la despesa econòmica avançada en el seu moment per l'administració local per evitar el col·lapse de l'edificació i garantir la seguretat al recinte.
L'impacte meteorològic va desencadenar l'esfondrament parcial del llenç oriental i de la torre cantonera, elements corresponents al primer albacar del complex fortificat. L'erosió hídrica va deixar al descobert l'interior del mur original, construït amb la tècnica de la tàpia de terra durant el segle X, en plena època de dominació islàmica. L'exposició d'aquests materials mil·lenaris a l'exterior representava un risc de degradació irreversible per a un conjunt arquitectònic que actualment està catalogat com a Bé d'Interés Cultural (BIC).
Davant la situació d'inestabilitat estructural i el perill de despreniments, els procediments administratius d'urgència es van activar a finals de 2024. La intervenció, pressupostada inicialment en 105.000 euros mitjançant contractació d'emergència, s'ha justificat finalment per un valor superior als 111.000 euros. Les dades administratives reflecteixen que aquesta variació respon a la inclusió de tasques imprevistes de consolidació arqueològica que van ser necessàries en obrir els murs. L'obra es va dividir en diferents fases operatives: la primera va consistir en el desenrunament, l'apuntalament de les estructures adjacents i el tancament perimetral de l'àrea afectada. Posteriorment, es va executar la reconstrucció volumètrica del mur i el sanejament dels paraments històrics, utilitzant metodologies compatibles amb els materials originals per preservar l'autenticitat del conjunt defensiu sense alterar la seua morfologia original.
Els treballs de reconstrucció física van concloure durant el mes d'abril de 2025. El restabliment de la integritat estructural va fer possible reobrir l'accés al públic coincidint amb el començament de les setmanes de màxima afluència turística del municipi. La present injecció econòmica procedent d'instàncies comunitàries s'emmarca en una línia de finançament dissenyada per pal·liar els efectes de les catàstrofes naturals sobre les infraestructures públiques i el patrimoni històric.
L'assignació a aquest monument s'integra dins d'una resolució més àmplia dirigida a diversos municipis de la Comunitat Valenciana que van acreditar pèrdues patrimonials milionàries durant la mateixa DANA. Les auditories tècniques i els estudis estructurals documentats en l'expedient de la restauració detallen que les noves capes de protecció aplicades al primer albacar estan dissenyades específicament per augmentar la resiliència del monument davant de futures precipitacions torrencials. Aquests tractaments milloren l'índex d'impermeabilitat de la tàpia de terra alhora que mantenen inalterada la seua capacitat de transpiració natural, un factor clau en la conservació d'arquitectura històrica vulnerable als fenòmens climàtics extrems.
L'impacte meteorològic va desencadenar l'esfondrament parcial del llenç oriental i de la torre cantonera, elements corresponents al primer albacar del complex fortificat. L'erosió hídrica va deixar al descobert l'interior del mur original, construït amb la tècnica de la tàpia de terra durant el segle X, en plena època de dominació islàmica. L'exposició d'aquests materials mil·lenaris a l'exterior representava un risc de degradació irreversible per a un conjunt arquitectònic que actualment està catalogat com a Bé d'Interés Cultural (BIC).
Davant la situació d'inestabilitat estructural i el perill de despreniments, els procediments administratius d'urgència es van activar a finals de 2024. La intervenció, pressupostada inicialment en 105.000 euros mitjançant contractació d'emergència, s'ha justificat finalment per un valor superior als 111.000 euros. Les dades administratives reflecteixen que aquesta variació respon a la inclusió de tasques imprevistes de consolidació arqueològica que van ser necessàries en obrir els murs. L'obra es va dividir en diferents fases operatives: la primera va consistir en el desenrunament, l'apuntalament de les estructures adjacents i el tancament perimetral de l'àrea afectada. Posteriorment, es va executar la reconstrucció volumètrica del mur i el sanejament dels paraments històrics, utilitzant metodologies compatibles amb els materials originals per preservar l'autenticitat del conjunt defensiu sense alterar la seua morfologia original.
Els treballs de reconstrucció física van concloure durant el mes d'abril de 2025. El restabliment de la integritat estructural va fer possible reobrir l'accés al públic coincidint amb el començament de les setmanes de màxima afluència turística del municipi. La present injecció econòmica procedent d'instàncies comunitàries s'emmarca en una línia de finançament dissenyada per pal·liar els efectes de les catàstrofes naturals sobre les infraestructures públiques i el patrimoni històric.
L'assignació a aquest monument s'integra dins d'una resolució més àmplia dirigida a diversos municipis de la Comunitat Valenciana que van acreditar pèrdues patrimonials milionàries durant la mateixa DANA. Les auditories tècniques i els estudis estructurals documentats en l'expedient de la restauració detallen que les noves capes de protecció aplicades al primer albacar estan dissenyades específicament per augmentar la resiliència del monument davant de futures precipitacions torrencials. Aquests tractaments milloren l'índex d'impermeabilitat de la tàpia de terra alhora que mantenen inalterada la seua capacitat de transpiració natural, un factor clau en la conservació d'arquitectura històrica vulnerable als fenòmens climàtics extrems.