Santa Cecília i Ateneu brillen en la desfilada de bandes
19 abril 2026
Cullera ha tornat a demostrar per què és considerada un dels epicentres mundials de la música de banda. La recent desfilada i actuació de la Societat Musical Instructiva (SMI) Santa Cecília i de la Societat Ateneu Musical de Cullera no només ha omplit els carrers de melodies simfòniques, sinó que ha servit per a refermar el prestigi d'unes institucions que són el motor cultural i social del municipi.
L'excel·lència sonora que caracteritza ambdues agrupacions no és fruit de l'atzar, sinó d'una tradició centenària i d'una estructura formativa d'alt nivell. L'SMI Santa Cecília, fundada oficialment en 1907, i l'Ateneu Musical, amb els seus orígens en 1896, mantenen una rivalitat artística sana que ha elevat el nivell tècnic de la localitat fins a molt altes cotes.
L'estètica i l'elegància en la desfilada, responen a un protocol rigorós on la disciplina de fila i la qualitat de l'afinació se situen per damunt de la simple exhibició. Les bandes simfòniques de Cullera no funcionen únicament com a agrupacions amateurs, sinó com a veritables orquestres de vents i percussió amb una plantilla que sovint supera els 130 músics en escenari.
La passió de Cullera per la música s'explica a través de les seues escoles. Ambdues societats compten amb centres educatius reconeguts per la Generalitat Valenciana, on centenars de joves s'inicien en el llenguatge musical abans de passar a les seues respectives bandes juvenils i, finalment, a les simfòniques.
Aquest teixit associatiu genera un impacte econòmic i social directe. Segons dades del sector, les societats musicals de la Ribera Baixa són les principals entitats privades generadores de cultura. A Cullera, aquesta realitat es multiplica pel ressò internacional que ofereixen certàmens com el Certamen Internacional de Bandes de Música de Cullera, el més antic de la Comunitat Valenciana en la seua categoria cinematogràfica, on ambdues bandes exerceixen sovint d'amfitriones o convidades d'honor.
Durant la desfilada, es van poder escoltar pasdobles de gran factura tècnica, gènere que a Cullera es tracta amb una reverència quasi acadèmica. Els experts destaquen la sonoritat dels metalls de l'Ateneu, with una potència controlada i una brillantor característica, contraposada a la calidesa i l'empast de les fustes de la Santa Cecília, una distinció que, tot i ser subjectiva per a l'oient casual, és objecte d'anàlisi constant per part dels melòmans locals.
L'ordre i el rigor en la interpretació s'atribueiben a la tasca dels seus directors titulars i al treball diari de les juntes directives, formades per socis que gestionen patrimonis culturals de valor incalculable.
L'afirmació que Cullera té en les seues bandes els millors ambaixadors no és una frase feta. Al llarg de les últimes dècades, tant la Santa Cecília com l'Ateneu han realitzat gires internacionals i han gravat discografies que són referència en els conservatoris d'arreu d'Europa.
La jornada viscuda aquesta setmana és un preàmbul del que s'espera per a la pròxima temporada de concerts i certàmens. El suport del público, que ha omplit els punts estratègics de l'itinerari, demostra que el vincle entre la ciutadania i les seues bandes és infrangible.
En un món cada vegada més globalitzat, Cullera aconsegueix mantenir una identitat pròpia gràcies a l'esforç col·lectiu d'aquestes dues entitats. L'objectivitat periodística ens obliga a destacar que, més enllà de l'espectacle visual, el que realment defineix Cullera es el silenci atent del públic davant d'una entrada de fustes o l'aplaudiment unànime després d'una interpretació impecable.
La música a Cullera no és només oci; és una estructura de vida, un mètode educatiu i, per damunt de tot, l'expressió màxima d'un poble que sap que la seua veu més alta i clara sona a través dels instruments de vent.
L'excel·lència sonora que caracteritza ambdues agrupacions no és fruit de l'atzar, sinó d'una tradició centenària i d'una estructura formativa d'alt nivell. L'SMI Santa Cecília, fundada oficialment en 1907, i l'Ateneu Musical, amb els seus orígens en 1896, mantenen una rivalitat artística sana que ha elevat el nivell tècnic de la localitat fins a molt altes cotes.
L'estètica i l'elegància en la desfilada, responen a un protocol rigorós on la disciplina de fila i la qualitat de l'afinació se situen per damunt de la simple exhibició. Les bandes simfòniques de Cullera no funcionen únicament com a agrupacions amateurs, sinó com a veritables orquestres de vents i percussió amb una plantilla que sovint supera els 130 músics en escenari.
La passió de Cullera per la música s'explica a través de les seues escoles. Ambdues societats compten amb centres educatius reconeguts per la Generalitat Valenciana, on centenars de joves s'inicien en el llenguatge musical abans de passar a les seues respectives bandes juvenils i, finalment, a les simfòniques.
Aquest teixit associatiu genera un impacte econòmic i social directe. Segons dades del sector, les societats musicals de la Ribera Baixa són les principals entitats privades generadores de cultura. A Cullera, aquesta realitat es multiplica pel ressò internacional que ofereixen certàmens com el Certamen Internacional de Bandes de Música de Cullera, el més antic de la Comunitat Valenciana en la seua categoria cinematogràfica, on ambdues bandes exerceixen sovint d'amfitriones o convidades d'honor.
Durant la desfilada, es van poder escoltar pasdobles de gran factura tècnica, gènere que a Cullera es tracta amb una reverència quasi acadèmica. Els experts destaquen la sonoritat dels metalls de l'Ateneu, with una potència controlada i una brillantor característica, contraposada a la calidesa i l'empast de les fustes de la Santa Cecília, una distinció que, tot i ser subjectiva per a l'oient casual, és objecte d'anàlisi constant per part dels melòmans locals.
L'ordre i el rigor en la interpretació s'atribueiben a la tasca dels seus directors titulars i al treball diari de les juntes directives, formades per socis que gestionen patrimonis culturals de valor incalculable.
L'afirmació que Cullera té en les seues bandes els millors ambaixadors no és una frase feta. Al llarg de les últimes dècades, tant la Santa Cecília com l'Ateneu han realitzat gires internacionals i han gravat discografies que són referència en els conservatoris d'arreu d'Europa.
La jornada viscuda aquesta setmana és un preàmbul del que s'espera per a la pròxima temporada de concerts i certàmens. El suport del público, que ha omplit els punts estratègics de l'itinerari, demostra que el vincle entre la ciutadania i les seues bandes és infrangible.
En un món cada vegada més globalitzat, Cullera aconsegueix mantenir una identitat pròpia gràcies a l'esforç col·lectiu d'aquestes dues entitats. L'objectivitat periodística ens obliga a destacar que, més enllà de l'espectacle visual, el que realment defineix Cullera es el silenci atent del públic davant d'una entrada de fustes o l'aplaudiment unànime després d'una interpretació impecable.
La música a Cullera no és només oci; és una estructura de vida, un mètode educatiu i, per damunt de tot, l'expressió màxima d'un poble que sap que la seua veu més alta i clara sona a través dels instruments de vent.