Dos dones s'incorporen per primera vegada a "les quatre parts del món" de Cullera

L'inici de les Festes Majors de Cullera d'enguany quedarà registrat en els anals de la història local com el moment en què la tradició i la realitat social del segle XXI s'han donat la mà de manera definitiva. Per primera vegada des que es té constància d'esta representació, dues dones han format part de les figures conegudes com "les quatre parts del món", l'emblemàtica guàrdia d'honor que escorta la imatge de la Mare de Déu del Castell en els seus desplaçaments processionals més significatius. L'estrena d'esta nova configuració del seguici va tindre lloc este dissabte, 11 d'abril, durant la celebració de la "Baixà". Este acte, que consisteix en el trasllat de la patrona des del seu santuari al cim de la muntanya fins a l'església dels Sants Joans, és el moment més emotiu i multitudinari del calendari festiu cullerenc. Enmig del fervor popular i el silenci respectuós que acompanya el descens de la imatge, la presència de les primeres dones en esta representació va ser rebuda amb total normalitat i acceptació per part dels milers de veïns i visitants congregats. La figura de "les quatre parts del món" no és merament estètica; posseeix una càrrega simbòlica profunda dins de la litúrgia de les Festes Majors de Cullera, declarades Bé d'Interès Cultural (BIC). Estes figures representen l'universalitat de la devoció a la Mare de Déu, simbolitzant que la protecció de la patrona s'estén als quatre punts cardinals de la terra. Històricament, esta funció d'escorta i custòdia havia estat exercida exclusivament per hòmens, mantenint una estructura que s'havia perpetuat per inèrcia costumista. L'atavisme de la indumentària és un dels elements que més atenció desperta. Les noves integrants han vestit l'uniforme tradicional sense cap modificació: la brusa ampla, les calces blaves i els calçons curts amb randes. El conjunt es completa amb el coll acanalat, les bocamigues i el característic barret ornamentat amb perles i flors, del qual penja un ramell de cintes de seda de colors. Esta indumentària, que forma part de la iconografia més reconeixible de la ciutat, subratlla la solemnitat del seguici que acompanya la considerada "reina dels Ciels". Este pas cap a la igualtat efectiva no és un fet aïllat, sinó que s'inscriu en un procés de modernització de les estructures festives de Cullera. Ja en l'any 2022, la ciutat va viure un altre moment significatiu amb el nomenament de la primera dona macera de la corporació municipal, una fita que va obrir el camí per a la revisió d'altres rols tradicionals. L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha valorat esta incorporació com una mostra de la bona salut de les tradicions locals. "Nuestres festes han sabut créixer amb el temps, abrint-se a tota la ciutadania i consolidant-se com un espai participatiu i viu", ha afirmat el primer edil. Segons Mayor, l'objectiu és mantindre l'essència i el patrimoni cultural del municipi, pero adaptant-lo a una societat que reclama, de manera natural, la presència de la dona en tots els àmbits de la vida pública i cerimonial. La participació de les dones en "les quatre parts del món" no es limitarà a la "Baixà". Segons el protocol establit per a la setmana gran, estes figures tornaran a escortar la imatge en la processó de Sant Vicent i, finalment, en la "Pujà", l'acte de retorn de la Mare de Déu al seu santuari que tancarà les celebracions el pròxim 19 d'abril. Les fonts municipals i l'organització festiva coincideixen a assenyalar que la incorporació s'ha realitzat seguint els criteris de rigor històric en la indumentària i el protocol, garantint que el canvi en el gènere dels representants no altere la solemnitat ni l'estètica del conjunt. Amb esta decisió, Cullera es posiciona com un referent en la gestió de festes tradicionals que saben evolucionar sense renunciar a la seua identitat, reafirmant el seu compromís amb un model de celebració inclusiu i representatiu de tota la seua població.