Berenar multitudinari per a celebrar i reconéixer la gent gran
22 abril 2026
Si ens parem a observar l'evolució de la nostra societat, ens adonem prompte que l'envelliment de la població és una de les realitats demogràfiques més evidents de les últimes dècades. En este context, les iniciatives destinades a fomentar la interacció social de la tercera edat han passat de ser una simple activitat d'oci a convertir-se en una vertadera eina de salut pública. Un exemple clar d'esta dinàmica és el tradicional Berenar de la Tercera Edat, que recentment ha congregat més de 1.000 assistents en una mateixa vesprada.
La trobada s'ha consolidat com un espai de convivència essencial. Mobilitzar més d'un miler de persones requereix una logística complexa que abasta des de l'adequació dels espais perquè siguen totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb rampes i passadissos amples, fins a la preparació de menús adaptats a les necessitats dietètiques d'esta franja d'edat, controlant els nivells de sucre i oferint textures adequades. Les dades mèdiques i psicològiques actuals demostren que la participació en activitats comunitàries i ludicosocials té un impacte directe en la prevenció de la soledat no desitjada, un fenomen silenciós que afecta un percentatge creixent de la població major de 65 anys i que sol derivar en quadres de depressió, ansietat o aïllament sever.
Cal tindre present que este multitudinari berenar no és un fet aïllat, sinó que s'emmarca com un dels actes centrals dins de la completa programació de la Setmana de les Persones Majors. Aquesta iniciativa anual s'estructura al voltant d'una agenda farcida d'activitats de diversa índole, totes pensades exclusivament per a atendre les inquietuds, fomentar les aficions i cobrir les necessitats de la tercera edat. Durant uns dies, l'activitat municipal es bolca a oferir des de xarrades informatives sobre salut i prevenció, fins a tallers d'estimulació cognitiva, rutes culturals, representacions teatrals o sessions de gimnàstica adaptada. Tot este ventall d'opcions complementa a la perfecció la trobada gastronòmica, vertebrant una setmana on l'objectiu principal és oferir recursos variats perquè cap persona major es quede a casa per falta d'alternatives d'oci o cultura.
Dins d'esta aposta ferma per la integració total de tots els col·lectius, cal destacar de manera especial la participació en el berenar dels usuaris de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències (AFACU). Aquesta entitat, amb una llarga trajectòria en l'assistència local i instal·lacions pròpies des de fa anys, desenvolupa teràpies no farmacològiques com la musicoteràpia o l'artteràpia per a frenar el deteriorament cognitiu. La integració d'estes persones en un esdeveniment d'estes característiques compleix una doble funció objectiva. D'una banda, la música, el bullici festiu i la interacció directa actuen com un estímul neurològic i emocional molt positiu per a les persones amb demència lleu o moderada. D'altra banda, la seua presència en actes festius ordinaris ajuda a normalitzar la malaltia d'Alzheimer dins de la comunitat, fent-la visible, trencant estigmes i integrant els afectats en el teixit social del poble amb total naturalitat.
L'organització d'este tipus de jornades respon fil per randa als criteris de l'envelliment actiu promoguts per l'Organització Mundial de la Salut i altres institucions sanitàries globals. Estes directrius assenyalen que envellir amb qualitat de vida no només depén de la salut física o de l'absència de malalties cròniques, sinó també, i de manera fonamental, de mantindre un nivell òptim de relacions interpersonals i de sentir-se part activa de la societat. Així, una vesprada de berenar, al costat de la resta d'activitats de la setmana, es transforma en molt més que un simple acte lúdic; és un espai on es reforcen els vincles veïnals, es combat el sedentarisme, es fa un reconeixement tàcit al paper fonamental que la gent gran ha jugat en el desenvolupament històric de l'entorn local, i es fomenta un model absolutament inclusiu on cap persona queda apartada per qüestions d'edat o salut.
La resposta massiva d'enguany confirma una tendència a l'alça en la implicació ciutadana en les activitats dedicades a este sector de la població. Amb les projeccions demogràfiques apuntant que en les pròximes dècades el percentatge de persones majors continuarà creixent de forma progressiva a les nostres comarques, la integració, la inversió de recursos i l'adaptació d'este tipus de programacions seran cada vegada més necessàries per a garantir la cohesió social i la qualitat de vida de toda la ciutadania.
La trobada s'ha consolidat com un espai de convivència essencial. Mobilitzar més d'un miler de persones requereix una logística complexa que abasta des de l'adequació dels espais perquè siguen totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb rampes i passadissos amples, fins a la preparació de menús adaptats a les necessitats dietètiques d'esta franja d'edat, controlant els nivells de sucre i oferint textures adequades. Les dades mèdiques i psicològiques actuals demostren que la participació en activitats comunitàries i ludicosocials té un impacte directe en la prevenció de la soledat no desitjada, un fenomen silenciós que afecta un percentatge creixent de la població major de 65 anys i que sol derivar en quadres de depressió, ansietat o aïllament sever.
Cal tindre present que este multitudinari berenar no és un fet aïllat, sinó que s'emmarca com un dels actes centrals dins de la completa programació de la Setmana de les Persones Majors. Aquesta iniciativa anual s'estructura al voltant d'una agenda farcida d'activitats de diversa índole, totes pensades exclusivament per a atendre les inquietuds, fomentar les aficions i cobrir les necessitats de la tercera edat. Durant uns dies, l'activitat municipal es bolca a oferir des de xarrades informatives sobre salut i prevenció, fins a tallers d'estimulació cognitiva, rutes culturals, representacions teatrals o sessions de gimnàstica adaptada. Tot este ventall d'opcions complementa a la perfecció la trobada gastronòmica, vertebrant una setmana on l'objectiu principal és oferir recursos variats perquè cap persona major es quede a casa per falta d'alternatives d'oci o cultura.
Dins d'esta aposta ferma per la integració total de tots els col·lectius, cal destacar de manera especial la participació en el berenar dels usuaris de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències (AFACU). Aquesta entitat, amb una llarga trajectòria en l'assistència local i instal·lacions pròpies des de fa anys, desenvolupa teràpies no farmacològiques com la musicoteràpia o l'artteràpia per a frenar el deteriorament cognitiu. La integració d'estes persones en un esdeveniment d'estes característiques compleix una doble funció objectiva. D'una banda, la música, el bullici festiu i la interacció directa actuen com un estímul neurològic i emocional molt positiu per a les persones amb demència lleu o moderada. D'altra banda, la seua presència en actes festius ordinaris ajuda a normalitzar la malaltia d'Alzheimer dins de la comunitat, fent-la visible, trencant estigmes i integrant els afectats en el teixit social del poble amb total naturalitat.
L'organització d'este tipus de jornades respon fil per randa als criteris de l'envelliment actiu promoguts per l'Organització Mundial de la Salut i altres institucions sanitàries globals. Estes directrius assenyalen que envellir amb qualitat de vida no només depén de la salut física o de l'absència de malalties cròniques, sinó també, i de manera fonamental, de mantindre un nivell òptim de relacions interpersonals i de sentir-se part activa de la societat. Així, una vesprada de berenar, al costat de la resta d'activitats de la setmana, es transforma en molt més que un simple acte lúdic; és un espai on es reforcen els vincles veïnals, es combat el sedentarisme, es fa un reconeixement tàcit al paper fonamental que la gent gran ha jugat en el desenvolupament històric de l'entorn local, i es fomenta un model absolutament inclusiu on cap persona queda apartada per qüestions d'edat o salut.
La resposta massiva d'enguany confirma una tendència a l'alça en la implicació ciutadana en les activitats dedicades a este sector de la població. Amb les projeccions demogràfiques apuntant que en les pròximes dècades el percentatge de persones majors continuarà creixent de forma progressiva a les nostres comarques, la integració, la inversió de recursos i l'adaptació d'este tipus de programacions seran cada vegada més necessàries per a garantir la cohesió social i la qualitat de vida de toda la ciutadania.