Cullera accelera els espigons per a protegir la costa abans de l'estiu
21 abril 2026
La planificació de les infraestructures de defensa de la costa a la zona sud de Cullera ha entrat en una fase d'execució accelerada amb un pressupost que ronda els 15 milions d'euros. El cronograma actual de les obres per a la construcció de tres nous espigons a les platges del Marenyet i l’Estany fixa l'inici de la temporada estival de 2026 com la data crítica per a la finalització dels treballs. Aquesta intervenció integral respon a la necessitat urgent de revertir la regressió severa que pateix aquest tram del litoral de la Ribera Baixa, afectat estructuralment per la falta de sediments i l'augment de la virulència dels temporals marítims.
La costa sud de Cullera, situada entre la desembocadura del riu Xúquer i el llindar amb el terme de Tavernes de la Valldigna, presenta un desequilibri en el seu balanç de sediments que s'ha cronificat en les últimes dècades. La dinàmica de corrents litorals de la zona, que transporta l'arena naturalment en sentit nord-sud, es troba bloquejada de manera artificial per l'espigó nord del port de Cullera i l'encarrilament de la gola del riu.
Aquesta configuració hidràulica actua com un dic de retenció que impedeix que els sediments que abans aportava el Xúquer i els que baixen des de la zona del Far de Cullera arriben a les platges del Marenyet i l'Estany. En conseqüència, el perfil de la platja ha anat perdent cota i amplària, amb registres tècnics que documenten un retrocés de la línia de costa de més de dos metres anuals en els sectors més exposats. El fenomen es va fer especialment palés amb els efectes de la borrasca Gloria, que va destruir parcialment el cordó dunar i va amenaçar l'estabilitat de les edificacions de primera línia.
El projecte de regeneració, sota la tutela del Ministeri per a la Transició Ecològica, no es limita exclusivament a la protecció física. L'estratègia contempla una combinació d'enginyeria rígida i aportació sedimentària massiva:
Construcció de tres espigons de retenció: Les tres noves estructures transversals es realitzaran amb escullera de pedra natural de grans dimensions. El seu disseny té com a funció principal la compartimentació del litoral. En dividir la platja en cel·les semicancades, es genera un efecte d'aixopluc que redueix l'energia de l'onatge i evita que l'arena siga arrossegada cap al sud o cap a zones de gran profunditat on és irrecuperable.
Aportació d'un milió de metres cúbics d'arena: Un dels pilars del projecte és la restauració del volum de la platja mitjançant l'abocament de prop d'un milió de metres cúbics de sediments. L'arena, seleccionada per la seua compatibilitat granulomètrica i color amb la nativa de Cullera, serà transportada des de jaciments marins submergits mitjançant vaixells draga. Aquesta operació permetrà que les platges recuperen una amplària mitjana d'entre 40 i 60 metres, suficients per a absorbir l'impacte dels temporals sense afectar el rereplatja.
L'avançament de la licitació permet que les tasques de dragatge i la construcció dels espigons es desenvolupen de manera quasi simultània. L'objectiu de tenir la infraestructura operativa per a l'estiu de 2026 obliga a una planificació intensiva durant els pròxims mesos. L'execució de l'obra s'ha d'ajustar, però, a les restriccions ambientals pròpies de l'entorn.
Els treballs sobre el terreny han de respectar els cicles biològics del cordó dunar, especialment pel que fa a la protecció de la microreserva de flora i els períodes de nidificació d'espècies autòctones. Així mateix, l'ús de maquinària pesant i el trànsit de camions amb pedra de pedrera s'ha dissenyat per a minimitzar les molèsties en les zones residencials del Marenyet, prioritzant els accessos tècnics i els horaris diürns.
Més enllà de l'ús turístic, la intervenció té una justificació ambiental crítica per a l'Estany de Cullera. Aquesta llacuna d'aigua salobre és un enclavament de biodiversitat singular on conflueixen aigües dolces i marines. La desaparició de la platja que actua com a barrera natural posaria en risc la integritat d'aquest ecosistema per la possible entrada massiva d'aigua de mar durant els temporals, la qual cosa alteraria la salinitat i la supervivència de la fauna local.
L'anàlisi de riscos territorials confirma que la consolidació d'aquesta barrera litoral és la inversió més rellevant de l'últim mig segle a la zona sud del municipi. Amb la culminació d'aquestes obres, es pretén establir un nou equilibri estable que siga capaç de resistir els escenaris més pessimistes de pujada del nivell del mar en el Mediterrani occidental, garantint la protecció de les infraestructures i del patrimoni natural de la Ribera Baixa.
Cullera24 · 21 abril 2026 · 19:40
La costa sud de Cullera, situada entre la desembocadura del riu Xúquer i el llindar amb el terme de Tavernes de la Valldigna, presenta un desequilibri en el seu balanç de sediments que s'ha cronificat en les últimes dècades. La dinàmica de corrents litorals de la zona, que transporta l'arena naturalment en sentit nord-sud, es troba bloquejada de manera artificial per l'espigó nord del port de Cullera i l'encarrilament de la gola del riu.
Aquesta configuració hidràulica actua com un dic de retenció que impedeix que els sediments que abans aportava el Xúquer i els que baixen des de la zona del Far de Cullera arriben a les platges del Marenyet i l'Estany. En conseqüència, el perfil de la platja ha anat perdent cota i amplària, amb registres tècnics que documenten un retrocés de la línia de costa de més de dos metres anuals en els sectors més exposats. El fenomen es va fer especialment palés amb els efectes de la borrasca Gloria, que va destruir parcialment el cordó dunar i va amenaçar l'estabilitat de les edificacions de primera línia.
El projecte de regeneració, sota la tutela del Ministeri per a la Transició Ecològica, no es limita exclusivament a la protecció física. L'estratègia contempla una combinació d'enginyeria rígida i aportació sedimentària massiva:
Construcció de tres espigons de retenció: Les tres noves estructures transversals es realitzaran amb escullera de pedra natural de grans dimensions. El seu disseny té com a funció principal la compartimentació del litoral. En dividir la platja en cel·les semicancades, es genera un efecte d'aixopluc que redueix l'energia de l'onatge i evita que l'arena siga arrossegada cap al sud o cap a zones de gran profunditat on és irrecuperable.
Aportació d'un milió de metres cúbics d'arena: Un dels pilars del projecte és la restauració del volum de la platja mitjançant l'abocament de prop d'un milió de metres cúbics de sediments. L'arena, seleccionada per la seua compatibilitat granulomètrica i color amb la nativa de Cullera, serà transportada des de jaciments marins submergits mitjançant vaixells draga. Aquesta operació permetrà que les platges recuperen una amplària mitjana d'entre 40 i 60 metres, suficients per a absorbir l'impacte dels temporals sense afectar el rereplatja.
L'avançament de la licitació permet que les tasques de dragatge i la construcció dels espigons es desenvolupen de manera quasi simultània. L'objectiu de tenir la infraestructura operativa per a l'estiu de 2026 obliga a una planificació intensiva durant els pròxims mesos. L'execució de l'obra s'ha d'ajustar, però, a les restriccions ambientals pròpies de l'entorn.
Els treballs sobre el terreny han de respectar els cicles biològics del cordó dunar, especialment pel que fa a la protecció de la microreserva de flora i els períodes de nidificació d'espècies autòctones. Així mateix, l'ús de maquinària pesant i el trànsit de camions amb pedra de pedrera s'ha dissenyat per a minimitzar les molèsties en les zones residencials del Marenyet, prioritzant els accessos tècnics i els horaris diürns.
Més enllà de l'ús turístic, la intervenció té una justificació ambiental crítica per a l'Estany de Cullera. Aquesta llacuna d'aigua salobre és un enclavament de biodiversitat singular on conflueixen aigües dolces i marines. La desaparició de la platja que actua com a barrera natural posaria en risc la integritat d'aquest ecosistema per la possible entrada massiva d'aigua de mar durant els temporals, la qual cosa alteraria la salinitat i la supervivència de la fauna local.
L'anàlisi de riscos territorials confirma que la consolidació d'aquesta barrera litoral és la inversió més rellevant de l'últim mig segle a la zona sud del municipi. Amb la culminació d'aquestes obres, es pretén establir un nou equilibri estable que siga capaç de resistir els escenaris més pessimistes de pujada del nivell del mar en el Mediterrani occidental, garantint la protecció de les infraestructures i del patrimoni natural de la Ribera Baixa.
Cullera24 · 21 abril 2026 · 19:40