Manuel Lanusse ingressa a l'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials
16 abril 2026
L'historiador Manuel Lanusse Alcover ha formalitzat el seu ingrés com a membre de l'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials. L'acte d'investidura ha tingut lloc a la Sala del Consolat de Mar, ubicada dins del recinte de la Llotja de la ciutat de València. Aquest edifici de pedra, construit en el segle quinze per a resoldre assumptes de comerç i declarat Patrimoni de la Humanitat, ha servit de punt de trobada per a representants d'institucions, membres del món de l'ensenyament i cronistes de diferents municipis valencians.
L'entrada a l'entitat acadèmica certifica una línia de treball de molts anys dedicada a l'estudi del passat. Lanusse, que exerceix el càrrec de cronista oficial del municipi de Cullera, compta amb una trajectòria d'investigació sobre la història local, la protecció dels arxius de documents i la formació de la identitat cultural de Cullera.
Una de les parts centrals del seu currículum és la recerca en l'àmbit de la toponímia. Aquests treballs per a recuperar i fixar els noms dels llocs s'han dut a terme mitjançant un projecte conjunt entre l'Ajuntament de la localitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut Cartogràfic Valencià. La iniciativa ha servit per a registrar i oficialitzar la denominació històrica de multitud d'espais de la població. El catàleg resultant conté denominacions de partides de camp, camins rurals, séquies d'aigua, espais de natura i carrers del nucli urbà. La inclusió d'aquestes paraules en els mapes i registres públics evita que caiguen en l'oblit per falta d'ús i ajuda a mantindre la identitat del territori.
El mètode de treball emprat per a elaborar aquest catàleg s'estructura en tres fases. Primer, es revisen els arxius físics per a localitzar els documents més antics i comprovar com s'escrivien els noms en el passat. Després, es fa un treball de carrer per a recollir la informació transmesa de forma oral per les persones del poble. Al final, totes les dades passen per una revisió lingüística per a determinar l'ortografía correcta de cada paraula. El resultat d'aquest procés genera un fons d'informació útil per a protegir la memòria immaterial de la zona.
L'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials agrupa i coordina les persones dedicades a enregistrar els fets del dia a dia dels municipis. La figura del cronista té una funció de consulta sense remuneració per als ajuntaments. Aquestes persones redacten memòries anuals d'activitat i resolen dubtes sobre els antecedents de cada poble. Amb la seua feina, aporten informació perquè l'administració prenga decisions sobre la retolació de les vies públiques, el manteniment de l'arquitectura antiga o les dates de les festivitats.
L'acte d'investidura a València ha mostrat la utilitat pràctica d'aquest servei comunitari. En un context social de canvis ràpids en la manera de viure i en la distribució de les construccions en el paisatge, la feina de registre continuat funciona com una eina d'arrelament per al veïnat i assegura que les dades de l'època actual arriben a les generacions del futur.
L'entrada a l'entitat acadèmica certifica una línia de treball de molts anys dedicada a l'estudi del passat. Lanusse, que exerceix el càrrec de cronista oficial del municipi de Cullera, compta amb una trajectòria d'investigació sobre la història local, la protecció dels arxius de documents i la formació de la identitat cultural de Cullera.
Una de les parts centrals del seu currículum és la recerca en l'àmbit de la toponímia. Aquests treballs per a recuperar i fixar els noms dels llocs s'han dut a terme mitjançant un projecte conjunt entre l'Ajuntament de la localitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut Cartogràfic Valencià. La iniciativa ha servit per a registrar i oficialitzar la denominació històrica de multitud d'espais de la població. El catàleg resultant conté denominacions de partides de camp, camins rurals, séquies d'aigua, espais de natura i carrers del nucli urbà. La inclusió d'aquestes paraules en els mapes i registres públics evita que caiguen en l'oblit per falta d'ús i ajuda a mantindre la identitat del territori.
El mètode de treball emprat per a elaborar aquest catàleg s'estructura en tres fases. Primer, es revisen els arxius físics per a localitzar els documents més antics i comprovar com s'escrivien els noms en el passat. Després, es fa un treball de carrer per a recollir la informació transmesa de forma oral per les persones del poble. Al final, totes les dades passen per una revisió lingüística per a determinar l'ortografía correcta de cada paraula. El resultat d'aquest procés genera un fons d'informació útil per a protegir la memòria immaterial de la zona.
L'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials agrupa i coordina les persones dedicades a enregistrar els fets del dia a dia dels municipis. La figura del cronista té una funció de consulta sense remuneració per als ajuntaments. Aquestes persones redacten memòries anuals d'activitat i resolen dubtes sobre els antecedents de cada poble. Amb la seua feina, aporten informació perquè l'administració prenga decisions sobre la retolació de les vies públiques, el manteniment de l'arquitectura antiga o les dates de les festivitats.
L'acte d'investidura a València ha mostrat la utilitat pràctica d'aquest servei comunitari. En un context social de canvis ràpids en la manera de viure i en la distribució de les construccions en el paisatge, la feina de registre continuat funciona com una eina d'arrelament per al veïnat i assegura que les dades de l'època actual arriben a les generacions del futur.