Cullera adapta la recollida de residus en barris de difícil accés
10 abril 2026
L'orografia i l'urbanisme històric de Cullera dificulten la prestació dels serveis públics bàsics. Per a solucionar este problema logístic de recollida de fems, el municipi ha posat en marxa un sistema de contenidors adaptat específicament a carrers estrets i vies amb desnivells pronunciats. La mesura ja funciona sobre el terreny als barris cullerencs de Sant Francesc, la part alta del Raval i el nucli poblacional del Mareny de Sant Llorenç.
El model triat per a estes zones de la localitat és un format de càrrega posterior. Tècnicament, esta maquinària presenta diferències clares respecte als camions de càrrega lateral utilitzats a les avingudes amples. Els vehicles de càrrega lateral necessiten un braç mecànic que requerix una distància mínima d'operació i carrers amb una amplària regular. En contrast, la càrrega posterior permet que els operaris acosten el contenidor directament a la part de darrere del camió, un mètode que resol els problemes derivats de la falta d'angle de gir en les cantonades estretes o el risc de bolcada en vies on el pendent de la falda de la muntanya resulta molt acusat. L'adaptació fa possible que el veïnat d'estes àrees dispose ara de totes les fraccions de reciclatge a la vora de casa, sense necessitat de desplaçar-se a la part baixa de la ciutat.
Esta intervenció forma part d'una reestructuració integral i exhaustiva de la gestió de residus i neteja viària a Cullera. El canvi logístic implica la incorporació de dihuit plataformes mòbils de reciclatge a les vies centrals del municipi. Estes estructures agrupen contenidors per a la separació de materials i s'instal·len al carrer només en franges horàries concretes. Un camió les retira una vegada finalitza el període de dipòsit. La mecànica evita que els contenidors ocupen espai públic durant tot el dia, reduïx punts de brutícia permanents i facilita el pas de vianants. Tot l'operatiu funciona amb una maquinària renovada que inclou una flota de vehicles industrials inèdita. Els camions nous presenten dimensions més reduïdes per a transitar pel centre històric i motors amb menys impacte acústic per al veïnat.
L'estratègia tècnica pretén cobrir totes les necessitats i generadors de residus del terme municipal cullerenc. S'ha implantat un ecoparc mòbil amb un calendari de visites programades a cada districte i una xarxa de minipunts per a xicotets residus. De la mateixa manera, el sector de l'hostaleria, el comerç i els grans generadors compten ara amb un sistema de recollida porta a porta. Per a les zones residencials perifèriques amb habitatges unifamiliars o disseminats, s'ha activat la gestió de restes de poda mitjançant contenidors de gran format i un servei totalment gratuït a domicili. Paral·lelament, l'equipament urbà s'ha reforçat i el nombre de papereres a la via pública s'ha duplicat fins a arribar a les sis-centes unitats.
Les dades econòmiques reflectixen que l'actualització tecnològica i l'optimització de les rutes han permés ajustar de manera dràstica els costos d'explotació del servei a la ciutat. Esta variació econòmica s'ha materialitzat en una baixada de l'ordenança fiscal que regula la taxa de tractament de residus per a l'exercici 2026. L'estudi de costos efectius, un procediment obligatori per normativa, xifra l'estalvi per a les unitats familiars de Cullera entre 5 i 21 euros anuals. Esta forqueta depén de manera exclusiva dels metres quadrats construïts de cada habitatge, un criteri matemàtic que calcula la generació potencial de fem domèstic. Les activitats empresarials registren rebaixes molt superiors, dissenyades tècnicament per a alleugerir la càrrega del sector serveis: els hotels i negocis de restauració pagaran el 50 % de la taxa, mentre que el xicotet comerç tradicional es beneficiarà d'una reducció de fins al 90 % en el rebut.
La combinació d'estes actuacions consolida una transformació estructural del servei sense precedents en els últims anys a Cullera. La tecnologia de càrrega posterior als barris de muntanya i les plataformes mòbils al centre resolen obstacles urbanístics seculars basant-se en solucions logístiques contrastades. Mentrestant, la revisió de la taxa i els serveis adaptats per a grans productors intenten donar resposta a les exigències legals estatals i mediambientals sobre gestió de materials, cicles de reciclatge i sostenibilitat urbana, establint un marc operatiu basat exclusivament en l'eficiència dels recursos.
El model triat per a estes zones de la localitat és un format de càrrega posterior. Tècnicament, esta maquinària presenta diferències clares respecte als camions de càrrega lateral utilitzats a les avingudes amples. Els vehicles de càrrega lateral necessiten un braç mecànic que requerix una distància mínima d'operació i carrers amb una amplària regular. En contrast, la càrrega posterior permet que els operaris acosten el contenidor directament a la part de darrere del camió, un mètode que resol els problemes derivats de la falta d'angle de gir en les cantonades estretes o el risc de bolcada en vies on el pendent de la falda de la muntanya resulta molt acusat. L'adaptació fa possible que el veïnat d'estes àrees dispose ara de totes les fraccions de reciclatge a la vora de casa, sense necessitat de desplaçar-se a la part baixa de la ciutat.
Esta intervenció forma part d'una reestructuració integral i exhaustiva de la gestió de residus i neteja viària a Cullera. El canvi logístic implica la incorporació de dihuit plataformes mòbils de reciclatge a les vies centrals del municipi. Estes estructures agrupen contenidors per a la separació de materials i s'instal·len al carrer només en franges horàries concretes. Un camió les retira una vegada finalitza el període de dipòsit. La mecànica evita que els contenidors ocupen espai públic durant tot el dia, reduïx punts de brutícia permanents i facilita el pas de vianants. Tot l'operatiu funciona amb una maquinària renovada que inclou una flota de vehicles industrials inèdita. Els camions nous presenten dimensions més reduïdes per a transitar pel centre històric i motors amb menys impacte acústic per al veïnat.
L'estratègia tècnica pretén cobrir totes les necessitats i generadors de residus del terme municipal cullerenc. S'ha implantat un ecoparc mòbil amb un calendari de visites programades a cada districte i una xarxa de minipunts per a xicotets residus. De la mateixa manera, el sector de l'hostaleria, el comerç i els grans generadors compten ara amb un sistema de recollida porta a porta. Per a les zones residencials perifèriques amb habitatges unifamiliars o disseminats, s'ha activat la gestió de restes de poda mitjançant contenidors de gran format i un servei totalment gratuït a domicili. Paral·lelament, l'equipament urbà s'ha reforçat i el nombre de papereres a la via pública s'ha duplicat fins a arribar a les sis-centes unitats.
Les dades econòmiques reflectixen que l'actualització tecnològica i l'optimització de les rutes han permés ajustar de manera dràstica els costos d'explotació del servei a la ciutat. Esta variació econòmica s'ha materialitzat en una baixada de l'ordenança fiscal que regula la taxa de tractament de residus per a l'exercici 2026. L'estudi de costos efectius, un procediment obligatori per normativa, xifra l'estalvi per a les unitats familiars de Cullera entre 5 i 21 euros anuals. Esta forqueta depén de manera exclusiva dels metres quadrats construïts de cada habitatge, un criteri matemàtic que calcula la generació potencial de fem domèstic. Les activitats empresarials registren rebaixes molt superiors, dissenyades tècnicament per a alleugerir la càrrega del sector serveis: els hotels i negocis de restauració pagaran el 50 % de la taxa, mentre que el xicotet comerç tradicional es beneficiarà d'una reducció de fins al 90 % en el rebut.
La combinació d'estes actuacions consolida una transformació estructural del servei sense precedents en els últims anys a Cullera. La tecnologia de càrrega posterior als barris de muntanya i les plataformes mòbils al centre resolen obstacles urbanístics seculars basant-se en solucions logístiques contrastades. Mentrestant, la revisió de la taxa i els serveis adaptats per a grans productors intenten donar resposta a les exigències legals estatals i mediambientals sobre gestió de materials, cicles de reciclatge i sostenibilitat urbana, establint un marc operatiu basat exclusivament en l'eficiència dels recursos.